17
de febrer
de
2023, 14:35
Actualitzat:
14:38h
Potser per deixar les coses clares a tothom o senzillament per error, el fiscal del judici contra Roger Torrent i la mesa del Parlament va dir, l'octubre de l'any passat en plena vista oral, que no hi hauria desjudicialització. Alguns hi van veure una patinada sense cap transcendència; altres, una declaració d'intencions o la verbalització del que pensa bona part de la Fiscalia. Si al judici de l'1-O els fiscals del Suprem van mantenir fins a última hora l'acusació de rebel·lió, ni els anys, ni els canvis al govern espanyol, ni les reformes legals han servit per rebaixar la duresa amb què el ministeri fiscal vol castigar els fets de 2017. La darrera evidència, aquest divendres, en un dels escrits d'acusació més esperats: el de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius del referèndum. Penes altes i ni rastre de la desjudicialització.
La causa per l'organització de l'1-O, nascuda al jutjat d'instrucció 13 i feta pública amb les detencions del 20 de setembre de 2017, era un dels objectius de les negociacions entre el PSOE i ERC. L'objectiu era rebaixar l'amenaça de presó que pesa sobre la trentena d'alts càrrecs de la Generalitat pels preparatius de la votació, especialment arran del delicte de malversació, castigat amb penes que poden arribar als 12 anys de presó. En aquesta línia, socialistes i republicans van acordar una reforma del delicte que permetia diferenciar entre la malversació amb lucre, amb penes altes, i la que no en tenia, amb penes més baixes. En el pitjor dels escenaris, l'1-O s'havia d'emmarcar la malversació lleu, amb penes màximes de quatre anys de presó. Aquesta modificació legal, per ara, no ha funcionat.
Primer va ser Pablo Llarena qui va driblar la reforma amb l'aval posterior de la sala penal presidida per Manuel Marchena. La Fiscalia General de l'Estat també va fixar el criteri d'aplicar la malversació agreujada a l'1-O, i en aquesta línia es van posicionar els fiscals del Suprem. Aquest divendres, la Fiscalia Superior de Catalunya ha certificat la mà dura del ministeri fiscal en el cas de Jové i Salvadó: malversació agreujada -juntament amb prevaricació i desobediència- per les despeses vinculades a l'1-O que van autoritzar des dels càrrecs que ostentaven al Departament d'Economia. La tercera acusada en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és Natàlia Garriga, consellera de Cultura i abans directora de serveis d'Economia, per un delicte de desobediència.
L'escrit que signa Pedro Ariche dribla la reforma impulsada pel PSOE i ERC i pot, així, demanar penes altes de presó i inhabilitació. Jové s'enfronta a 7 anys de presó i 18 d'inhablitació pel delicte de malversació. La inhabilitació puja fins als 32 anys amb la suma dels altres dos delictes (12 anys per prevaricació i 2 més per desobediència); per a Salvadó la pena és lleugerament menor: 6 anys i 3 mesos de presó i 16 anys d'inhabilitació per malversació, que augmenta fins als 27 anys i 3 mesos per les inhabilitacions dels altres dos delictes (10 anys per prevaricació i 1 any i 3 mesos per desobediència). Garriga, acusada només per desobediència, s'enfronta a 1 any d'inhabilitació, que malgrat ser una pena baixa posa en risc la seva continuïtat al Govern en cas de condemna.
"Va disposar, com si fossin propis, de fons públics destinant-los a finalitats alienes a la funció pública", sosté Ariche. La Fiscalia fa responsable Jové de les despeses relacionades amb la publicitat institucional del referèndum i la campanya Civisme. Es van adjudicar dos contractes a dues empreses per més de dos milions d'euros cadascun, però finalment les companyies van renunciar a executar-lo i es va declarar deserta la contractació. També vincula Jové amb el contracte d'Unipost pel material del referèndum, per valor de prop d'un milió d'euros dividits entre diversos departaments, que finalment no es va pagar. "Jové va tenir participació directa en el compromís il·lícit de fons públics", diu el fiscal, tot i que reconeix que no es van acabar pagant.
La Fiscalia també atribueix a Jové la responsabilitat sobre el cens electoral. A través d'un conveni amb l'Idescat, l'exsecretari d'Economia havia de disposar de les dades dels ciutadans per tal de poder elaborar el cens del referèndum, i alhora facilitar la designació dels càrrecs de les meses electorals. Finalment, el cens no es va fer servir i el Govern va optar per un "cens universal", i les meses les van ocupar les primeres persones que van arribar als centres de votació.
Segons el relat del fiscal, la Hisenda pròpia havia de permetre la recaptació de l'IRPF, l'IVA i les cotitzacions socials, i facilitar temporalment el finançament de Catalunya en cas de declaració unilateral d'independència amb uns ingressos que es movien entre els 4.500 milions d'euros i els 5.000 milions d'euros. Vinculat a tot aquest àmbit, el fiscal identifica diverses despeses de diners públics. De fet, en cas de condemna, el ministeri públic vol que Jové i Salvadó retornin a les arques públiques prop de 755.000 euros en concepte de responsabilitat civil.
La causa per l'organització de l'1-O, nascuda al jutjat d'instrucció 13 i feta pública amb les detencions del 20 de setembre de 2017, era un dels objectius de les negociacions entre el PSOE i ERC. L'objectiu era rebaixar l'amenaça de presó que pesa sobre la trentena d'alts càrrecs de la Generalitat pels preparatius de la votació, especialment arran del delicte de malversació, castigat amb penes que poden arribar als 12 anys de presó. En aquesta línia, socialistes i republicans van acordar una reforma del delicte que permetia diferenciar entre la malversació amb lucre, amb penes altes, i la que no en tenia, amb penes més baixes. En el pitjor dels escenaris, l'1-O s'havia d'emmarcar la malversació lleu, amb penes màximes de quatre anys de presó. Aquesta modificació legal, per ara, no ha funcionat.
Primer va ser Pablo Llarena qui va driblar la reforma amb l'aval posterior de la sala penal presidida per Manuel Marchena. La Fiscalia General de l'Estat també va fixar el criteri d'aplicar la malversació agreujada a l'1-O, i en aquesta línia es van posicionar els fiscals del Suprem. Aquest divendres, la Fiscalia Superior de Catalunya ha certificat la mà dura del ministeri fiscal en el cas de Jové i Salvadó: malversació agreujada -juntament amb prevaricació i desobediència- per les despeses vinculades a l'1-O que van autoritzar des dels càrrecs que ostentaven al Departament d'Economia. La tercera acusada en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és Natàlia Garriga, consellera de Cultura i abans directora de serveis d'Economia, per un delicte de desobediència.
L'escrit que signa Pedro Ariche dribla la reforma impulsada pel PSOE i ERC i pot, així, demanar penes altes de presó i inhabilitació. Jové s'enfronta a 7 anys de presó i 18 d'inhablitació pel delicte de malversació. La inhabilitació puja fins als 32 anys amb la suma dels altres dos delictes (12 anys per prevaricació i 2 més per desobediència); per a Salvadó la pena és lleugerament menor: 6 anys i 3 mesos de presó i 16 anys d'inhabilitació per malversació, que augmenta fins als 27 anys i 3 mesos per les inhabilitacions dels altres dos delictes (10 anys per prevaricació i 1 any i 3 mesos per desobediència). Garriga, acusada només per desobediència, s'enfronta a 1 any d'inhabilitació, que malgrat ser una pena baixa posa en risc la seva continuïtat al Govern en cas de condemna.
Jové, el "coordinador executiu" de l'1-O
És el principal protagonista de la cinquantena de pàgines que formen l'escrit d'acusació de la Fiscalia. El ministeri públic el situa com el "coordinador executiu" de tots els preparatius de l'1-O des del càrrec de secretari general d'Economia i número dos i home de la màxima confiança d'Oriol Junqueras. El fiscal Ariche, que repassa exhaustivament el contingut del document EnfoCATs i de les agendes Moleskine de Jové, constata que el dirigent d'ERC no va fer cas de les nombroses resolucions del Tribunal Constitucional (TC) que ordenaven aturar i impedir qualsevol actuació relacionada amb l'1-O, que va continuar treballant pel referèndum tot i saber que no ho podia fer, i que va autoritzar destinar diners públics a despeses vinculades al referèndum."Va disposar, com si fossin propis, de fons públics destinant-los a finalitats alienes a la funció pública", sosté Ariche. La Fiscalia fa responsable Jové de les despeses relacionades amb la publicitat institucional del referèndum i la campanya Civisme. Es van adjudicar dos contractes a dues empreses per més de dos milions d'euros cadascun, però finalment les companyies van renunciar a executar-lo i es va declarar deserta la contractació. També vincula Jové amb el contracte d'Unipost pel material del referèndum, per valor de prop d'un milió d'euros dividits entre diversos departaments, que finalment no es va pagar. "Jové va tenir participació directa en el compromís il·lícit de fons públics", diu el fiscal, tot i que reconeix que no es van acabar pagant.
La Fiscalia també atribueix a Jové la responsabilitat sobre el cens electoral. A través d'un conveni amb l'Idescat, l'exsecretari d'Economia havia de disposar de les dades dels ciutadans per tal de poder elaborar el cens del referèndum, i alhora facilitar la designació dels càrrecs de les meses electorals. Finalment, el cens no es va fer servir i el Govern va optar per un "cens universal", i les meses les van ocupar les primeres persones que van arribar als centres de votació.
Salvadó, responsable de la Hisenda pròpia
Pràcticament no apareix en l'escrit d'acusació fins que no es fa referència a la Hisenda pròpia i la creació d'estructures d'estat. La Fiscalia li atribueix, juntament amb Jové, un paper central en el disseny del programa que havia de permetre a la Generalitat recaptar de manera centralitzada i massiva els impostos, per tal de poder finançar la nova república. En aquest sentit s'interpreta el "programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat", que tenia per objectiu gestionar els impostos del sector públic català.Segons el relat del fiscal, la Hisenda pròpia havia de permetre la recaptació de l'IRPF, l'IVA i les cotitzacions socials, i facilitar temporalment el finançament de Catalunya en cas de declaració unilateral d'independència amb uns ingressos que es movien entre els 4.500 milions d'euros i els 5.000 milions d'euros. Vinculat a tot aquest àmbit, el fiscal identifica diverses despeses de diners públics. De fet, en cas de condemna, el ministeri públic vol que Jové i Salvadó retornin a les arques públiques prop de 755.000 euros en concepte de responsabilitat civil.