[Pots llegir l'article original en castellà en aquest enllaç]
El govern de Sánchez ho anomena "Pla de Desescalada", com si la pandèmia, el confinament i l'estat d'alarma haguessin estat part d'una exhibició d'alpinisme o d'una expedició a l'Himàlaia. Altres en diuen "retorn a la normalitat" i em sembla que en aquestes paraules es pot percebre alguna classe d'innocència o d'insensat optimisme. S'ha triat, és veritat, un nom oficial i pompós: "Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat". El cas és que tothom va a la recerca de la paraula precisa -el somriure perfecte- per definir el futur que ens espera i que ningú sap nomenar perquè no hi ha precedents.
El desconfinament té alguna cosa de gimcana col·lectiva, un circuit de quatre fases on se sacrifica l'Espanya de les autonomies a major glòria del vell mapa provincial de 1833. Al volant de la "Comissió de Reconstrucció Social i Econòmica" queda Patxi López, l'exlíder del Partit Socialista d'Euskadi que el 2009 es va aliar amb el PP i amb UPyD per accedir a la lehendakaritza gràcies a la il·legalització de l'esquerra independentista. Els vells rockers, que diria Miguel Ríos, mai moren.
La veritat és que s'acosta un vendaval que provocarà uns estralls que encara no som capaços de predir. Però el precedent de 2008, de la crisi econòmica, de les retallades i l'austeritat no ens dibuixa un panorama massa favorable. Avui mateix la premsa i alguns representants polítics es lamenten de l'"hemorràgia econòmica" que el virus està infligint al sector turístic. Una sagnia econòmica. Una punyalada econòmica. En fi, les metàfores. Desescalar el fet escalat. Reconstruir la cosa destruïda.
Diuen que tots som iguals davant la llei -i ho dubtem- però ningú s'atreveix a dir que tots som iguals davant d'una crisi. De la crisi financera de 2008 i els seus cops de cua hem extret diversos aprenentatges, alguns més aviat despietats. Segons un informe del Banc d'Espanya, entre 2008 i 2014 els ciutadans més rics -el 10% més ric va passar de posseir el 44% al 53% de la riquesa total. El 2012, en ple austericidi de la Troica, el mercat espanyol d'articles de luxe va incrementar la seva facturació en un 15%. Tots som iguals però alguns, com diria el vell lema de La rebel·lió dels animals, són més iguals que altres.
No és possible tornar a la normalitat perquè mai va existir cap normalitat. No és normal que durant 2019 s'executessin 54.006 desnonaments a tot l'Estat per molt que les xifres tendeixin a la baixa. No és normal que el lloguer d'habitatge s'hagi encarit un 50% en cinc anys. No és normal que els contractes temporals i precaris tendeixin a ser més la norma que l'excepció. No és normal que el nombre de milionaris creixés un 76% després de la crisi. No és normal que tantes famílies caminin a la vora del col·lapse mentre els grans bancs complimenten als seus capos amb jubilacions galàctiques
Desescalar el fet escalat. Reconstruir la cosa destruïda. Tornar, cantava Gardel. Tornar, sí. Però tornar a on. I com. I amb qui.
Tornar
«No és possible tornar a la normalitat perquè mai va existir cap normalitat. Tornar, cantava Gardel. Tornar, sí. Però tornar a on. I com. I amb qui»
Ara a portada
-
Societat Més romana que espanyola: l'Església catalana, davant del Vaticà post-Francesc Pep Martí i Vallverdú
-
Internacional «Vladímir, para!»: Trump exigeix a Putin que signi ja un acord de pau després de l'atac rus a Kíiv Redacció
-
-
-
Política Un altre triple salt mortal de Sánchez: fer de la necessitat virtut amb la despesa militar Tania Tapia Díaz
- Jonathan Martínez
- Investigador en Comunicació Audiovisual
07 de maig de 2020
Nascut a Bilbao (1982). És investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3.