Carles Puigdemont deia divendres passat que "el Govern havia d'actuar com la primera de les garanties". La frase, diàfana, sintetitzava com cap altra els motius que l'havien conduït a executar la remodelació de l'executiu, aquest cop dialogada amb la direcció del PDECat. Si l'objectiu és el referèndum, Puigdemont ha de comptar amb un equip determinat a celebrar l'1 d'octubre. És probable que el president s'equivoqués en el moment de fer els canvis -hauria tingut més força després de la qüestió de confiança o, fins i tot, un cop validats els pressupostos-, però se li ha de reconèixer que els relleus estaven fonamentats. És lògic que en un moment de tanta tensió -amb l'estat espanyol disposat a obstaculitzar l'exercici del dret a decidir- Puigdemont busqui afinitat i lleialtat en les posicions de comandament.

El president necessita ara que tothom estigui alineat i transmetre convenciment. Albert Batlle ho ha entès ràpidament. Després que es concretés la substitució de Jordi Jané per Joaquim Forn, el director general de la Policia també ha fet un pas al costat esgrimint motius polítics. Ha triat el primer dia laborable per entregar la carta de dimissió, convençut que la seva gestió tenia data de caducitat. La convicció sobre el paper que han de tenir els Mossos camí de l'1 d'octubre -mai ha sortit del guió de la neutralitat- i les referències constants al compliment de la llei -la llei espanyola, s'entén- el col·locaven a la porta de sortida. El compromís amb el referèndum ha de ser compatible amb l'esperit crític -el debat sempre és més enriquidor que l'assentiment-, però Batlle no podia continuar pilotant els Mossos sentint-se aliè a l'objectiu que persegueix el Govern a qui devia obediència. Considerar la dimissió del director de la Policia com un exemple més de la "purga" sobiranista -com exposa la Moncloa- és fer una lectura interessada i -per descomptat- esbiaixada de la realitat.

La dels Mossos és una carpeta sensible, i més que ho serà quan es produeixi el xoc de legitimitats. Quan Puigdemont arriba a la conclusió que el més convenient és comptar amb un conseller d'Interior absolutament compromès amb l'1 d'octubre, pren tot el sentit que busqui un director general de la Policia que s'ajusti als mateixos requeriments, encara que només faltin dos mesos i mig per a la consulta. D'aquí el nomenament de Pere Soler. Seguint els mateixos paràmetres, no seria estrany que en les pròximes setmanes algun altre integrant del sottogoverno segueixi el camí de Batlle.

Però per ser creïble, la remodelació de l'executiu ha d'anar acompanyada de passos endavant decidits. És tan important resoldre les qüestions logístiques com consolidar en l'imaginari col·lectiu que la votació es farà i que determinarà el futur polític del país. I entre els interrogants que mereixen una resposta imminent hi ha el de les urnes. Després que el concurs quedés desert, aquest dimarts les conselleries d'Economia i Exteriors assumiran una potestat que estava en mans de Governació, apartada de les responsabilitats vinculades al referèndum. Les forces de l'independentisme tenen el deure de resoldre el que no s'ha fet bé per atorgar versemblança al discurs de les garanties. I, si l'objectiu és fer un país millor, els mateixos actors també haurien d'acceptar les crítiques sobre els deures pendents. El pessimisme de la intel·ligència és conjugable amb l'optimisme de la voluntat.