Poques figures serveixen per explicar amb tanta precisió l'etapa que ha viscut la política catalana entre el 2017 i el 2022 com la del major Josep Lluís Trapero. Defenestrat com a màxim responsable del cos, distanciat formalment de primera fila, aquest divendres ha tornat al Parlament en el marc de la comissió d'estudi del model policial, una de les exigències que la CUP va plantejar per investir Pere Aragonès el maig de l'any passat. Com cada vegada que ha tingut un espai amb visibilitat disponible -ho va demostrar el març del 2019 en el judici del procés al Tribunal Suprem amb una intervenció que va sacsejar els fonaments de l'independentisme institucional-, Trapero s'ha expressat amb claredat, fent servir les paraules exactes per dirigir-se no només a l'audiència, sinó als qui van ser els seus interlocutors polítics quan dirigia els Mossos.

"No hi poden manar els càrrecs de confiança", ha assenyalat en el transcurs de la comissió. Un missatge dirigit al director del cos, Pere Ferrer, però també als membres de l'entorn del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que han tingut protagonisme en tots els moviments que hi ha hagut al cos en les últimes setmanes, marcats per la destitució de Josep Maria Estela com a comissari en cap. Cinc responsables en cinc anys exemplifiquen fins a quin punt la inestabilitat s'ha apoderat dels Mossos, i d'aquesta dada també se'n destil·la com ha anat variant la percepció del cos entre la ciutadania, especialment entre l'independentisme més mobilitzat. Dels elogis encesos de la gestió dels atemptats del 17-A es va passar a l'estupefacció en constatar el miratge d'uns Mossos al servei de la República. Ningú els ho va demanar formalment, i ells no s'hi van prestar voluntaris. Qui s'esperés el contrari tenia una perspectiva poc realista.

Trapero és més que un policia -durant uns mesos es va convertir en icona pop i, amb la restitució en el càrrec promoguda per l'exconseller Miquel Sàmper, es va tenir la sensació que es reparava una ferida provocada pel 155-, però no deixa de ser un policia, amb tot el que comporta. "La jerarquia és llei i faríem bé de respectar-ho i no confondre-ho", ha assenyalat el major davant dels diputats. Té raó, perquè en tota organització -també empresarial, fins i tot una redacció periodística- hi ha d'haver una jerarquia i una cadena de comandament que prengui decisions, les apliqui i les faci aplicar. De calaix. Fins i tot podria encertar-la quan critica que s'impulsin direccions corals, perquè hi ha institucions que no estan fetes per això. Ha passat el mateix en partits polítics: com més col·legiada és la cúpula, més es tendeix al desastre.

Tanmateix, però, és imprecís el vincle que fa Trapero entre aquesta coralitat de la presa de decisions i que es "traspassin límits" pel que fa a les ingerències. És una manera de dir, amb elegància policial, que com més gent hi ha a la cúpula dels Mossos més fàcil és de controlar per part de la conselleria d'Interior. És una manera de denunciar, implícitament, que existeixen les ingerències polítiques que han posat damunt la taula excomandaments de l'etapa de Trapero i que exconsellers com Sàmper -amb una lleialtat institucional elàstica- han abonat des de tribunes públiques sense acudir als jutjats ni obrir investigacions internes. Carregar contra la política des de la policia també és fer política.

A Trapero l'ha fet fora -i, després, desplaçat- l'equip del conseller Elena? Per descomptat. Dona mostres de poc rigor haver de prescindir d'Estela quan no feia ni un any que havia estat nomenat? És així, i suposa una taca per al Govern ara que Aragonès està en una situació complexa després de l'adeu de Junts. Al mateix temps, però, els Mossos, especialment els seus comandaments, haurien d'entendre que no són una illa dins l'administració, i que el conseller d'Interior -sigui del partit que sigui- té la potestat, perquè així li atorga la legitimitat de les urnes, d'emprendre canvis. Encertats o desencertats: el balanç i les eleccions acabaran traient o donant la raó a les parts enfrontades. Perquè una cosa és preservar l'autonomia policial i una altra ben diferent és promoure l'autogestió sense l'obligació de respondre davant dels superiors polítics.