Oficialment, Junts és encara el partit de la confrontació, lleial al Consell de la República i dels seus -teòrics- plans insurreccionals, braç electoral de l’ANC i els sectors més unilateralistes de l’independentisme, estendard del no surrender i flagell de sospitosos de rendició i col·laboracionisme. La presidenta del partit és encara Laura Borràs, musa de la pàtria digital i garant de la puresa de la línia política. Oficialment, tot això encara és així.

Però com el científic de laboratori, que sense descartar la seva línia oficial de recerca fa una mescla diferent en una proveta i la deixa reposar en un altre prestatge “a veure què passa”, el secretari general Jordi Turull ha mesclat en una proveta que li sobrava ingredients radicalment alternatius i li ha posat una etiqueta que diu “municipals Barcelona”, però que perfectament podria dir “refundació de Convergència”.
 
En el tub de l’"a veure què passa" de Turull hi ha tres ingredients. El principal és Xavier Trias, exconseller de Sanitat (1988-1996) i exconseller de la Presidència (1996-2000) amb Jordi Pujol, i exalcalde de Barcelona (2011-2015) amb Artur Mas. Un perfil convergent prototípic, que també va ser cap de files de CiU a Madrid en la segona legislatura d’Aznar (2000-2004), durant la qual es va aprovar, amb el vot favorable convergent, la llei de partits que va il·legalitzar l’esquerra independentista basca.
 
El segon ingredient és una predisposició explícita i desacomplexada a pactar amb el PSC. Un partit que en les línies oficials del Junts de Laura Borràs i del Consell de la República de Puigdemont-Comín és el dimoni amb potes, en la proveta de l’"a veure què passa" de Turull és un soci potencial perfectament homologable per governar la capital de Catalunya. Ho diu el mateix Trias, que no se n’amaga gens.
 
El tercer ingredient de la proveta de la refundació convergent és la reconnexió amb els representants de l’ordre. Una de les conseqüències de l’accelerada evolució rupturista de l’espai convergent durant el procés –de governar Catalunya amb els vots del PP a proclamar la DUI en només sis anys– va ser la trencadissa de les relacions amb el poder financer i empresarial. A la proveta de Barcelona, en canvi, Junts torna a mesclar amb els poders fàctics i fa de punta de llança electoral dels seus interessos, que passen per acabar amb Ada Colau, igual que fa quatre anys passaven per impedir que Maragall fos alcalde. El millor termòmetre de la presència d’aquest ingredient a la proveta és el tractament que rep la candidatura de Trias per part del diari degà de la ciutat.
 
Mentre la línia oficial de Junts continua essent el no surrender, a la proveta paral·lela els ingredients van fent xup-xup, i de moment l’experiment pinta bé. Les enquestes donen guanyador a Trias, i el científic Turull somriu per sota el nas amb la bata blanca posada. La més que probable inhabilitació de Laura Borràs per fraccionament de contractes –divendres que ve s’obre el judici oral–, combinada amb una victòria electoral a Barcelona, deixaria expedit el camí de la refundació de Convergència. El que no se sap és com lliga tot això amb els autocars de l’ANC i les assemblees del Consell de la República. Són provetes d’un experiment ben diferent.