El Tribunal Suprem espanyol ja ha dit la seva sobre com la reforma del codi penal afectarà la sentència del procés. Ha quedat clar que els magistrats -amb Manuel Marchena com a ponent- fan la seva interpretació de la reforma al marge de l'esperit amb què aquesta es va gestar. El Suprem s'alinea amb la tesi de Pablo Llarena i deixa clar que l'1-O continua perseguit, ara a través de la malversació agreujada.  

La decisió del tribunal desmenteix en part tots els relats voluntaristes que han pretès legitimar o deslegitimar la reforma acordada en el marc del diàleg entre el PSOE i ERC. Ara ja se sap que el nou codi no està pensat per afavorir el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, que no es veu alliberat de la inhabilitació fins al 2031. Tampoc es corrobora que la reforma del codi no equival a una amnistia per la porta del darrere. ERC fins i tot ha parlat de "paper mullat" per definir com han deixat els magistrats la reforma penal. 

Avui, des dels rengles socialistes s'ha aprofitat per etzibar contra el PP per haver repetit que un altre 1-O ja no seria castigat. Però el Suprem també adverteix que un moviment popular massiu en favor de la independència pot quedar impune si no es produeix violència ni cap tipus d'intimidació. I hi ha alguns efectes de la reforma positius per als condemnats que sí que s'han preservat. Així, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Josep Rull ja romanen definitivament al marge de la inhabilitació i poden recuperar el paper protagònic que desitgin en la vida política.

Però la decisió del Suprem diu moltes coses més. Ja fa temps que la justícia espanyola s'ha tret la bena dels ulls que simbolitza la seva imparcialitat. Ho ha fet en tot el referent al procés, però també en àmbits socials sensibles, com ha mostrat l'execució de la nova llei del "només sí és sí". Una part del poder judicial ha decidit aprofitar el marge que dona la interpretació de les lleis a l'hora d'emetre sentència per implantar una versió conservadora i a vegades reaccionària del text legislatiu.

Aquest no és un fet menor. Un sector de la magistratura no es conforma en ser un dels tres poders tradicionals sinó que vol actuar també com una mena de tercera cambra legislativa, convertint-se en un poder fàctic que pot aigualir la intenció i els objectius d'ambicioses reformes judicials. D'aquesta manera, com passa en un sector de la dreta política amb la interpretació de la Constitució de 1978, convertint-la en un mur per limitar la democratització de l'Estat, una part de la judicatura ha decidit adoptar el paper de guardià reaccionari de les essències pàtries, el que obligarà les legislatures progressistes a lligar curt el poder judicial. Si no volen deixar en terreny erm les conquestes socials i polítiques d'una majoria democràtica.