Recordeu l'últim cop que un jutge espanyol va aturar una acció del govern central que perjudicava els ciutadans o violentava els drets fonamentals? Jo tampoc. El sistema de designació dels magistrats –i els seus òrgans de govern– a l'estat espanyol n'assegura el control polític i esvaeix la separació de poders necessària en tota democràcia homologada.

L'arribada al poder de Donald Trump va ser rebuda amb preocupació però també amb burles i comentaris sorneguers des de la secular superioritat europea. Tanmateix el populisme i la xenofòbia del nou president nord-americà va topar amb un sistema de poder independents real i consolidat per més de dos segles de democràcia ininterrompuda. Dos simples jutges –no pas la Cort Suprema o cap màxim tribunal– van aturar de manera consecutiva les primeres mesures encaminades a discriminar els viatgers provinents d'un grapat de països de majoria musulmana. 

Aquesta setmana vam viure un segon episodi que demostra que Trump no ho tindrà tan fàcil per fer segons quines bestieses. Va haver de retirar la seva proposta per derogar i reemplaçar la reforma sanitària d'Obama. No va aconseguir sumar una majoria al Congrés per aprovar la seva iniciativa. No va poder convèncer a molts dels seus.

Des de la democràcia de pa sucat amb oli que tenim aquí –a Espanya, i a Catalunya també– ens resulta inversemblant que un govern que gaudeix de majoria en ambdues cambres legislatives no pugui tirar endavant les lleis que li surtin del barret. Aquí estem acostumats a l'espectacle lamentable dels caps de grup parlamentari aixecant un dit per indicar com han de votar els seus diputats. Tots, sense excepcions, com xaiets.

Recordeu com es va aprovar la reforma de la Constitució per prioritzar el pagament del deute davant de qualsevol inversió o despesa? En poques hores i amb un tràmit parlamentari llampec on tots els diputats del PP i del PSOE van prémer el botó sense cap esperit crític. El mateix que va succeir amb la Llei Mordassa o amb la Llei Wert. En bo d'en Donald es deu morir d'enveja.

La nefasta disciplina de vot que impregna els nostres parlaments fa que quan algú surt del guió provoqui astorament i desorientació. Quan la diputada de CSQP Àngela Martínez va votar diferent de la resta del seu grup, a favor de l'esmena pressupostària de JxS i la CUP, la primera reacció de l'hemicicle i dels periodistes va ser creure que s'havia equivocat de botó. La mateixa diputada va haver de comparèixer per aclarir que havia votat segons la seva consciència. Una democràcia on els diputats han d'aclarir que voten segons la seva consciència? Alguna cosa falla.

Trump no pot imposar la seva majoria parlamentària com una piconadora, perquè allà cada membre de la Cambra respon davant dels seus electors, més que no pas davant la cúpula del partit. No hi ha llistes ni disciplines de vot. Per això, molts legisladors republicans van girar l'esquena a Trump, i la democràcia americana va guanyar una altra batalla al populisme. Reflexionem-hi quan arribi l'hora de dissenyar el sistema de contrapesos de la nova República Catalana.