En un context polític espanyol marcat per la fragilitat de les aliances i la constant amenaça d'una victòria de les dretes en futures eleccions, les polítiques radicals de Donald Trump emergeixen com un factor extern amb potencials repercussions internes. La imposició d'aranzels per part de l'administració nord-americana ha generat una onada de preocupació a Europa, i l’Estat espanyol no n'és una excepció.

Segons una enquesta recent de Metroscopia, vuit de cada deu ciutadans de l’Estat creuen que aquests aranzels afectaran negativament l'economia espanyola i de la Unió Europea. Aquesta percepció generalitzada de risc econòmic podria traduir-se en un suport més ferm a les polítiques del govern actual, liderat per Pedro Sánchez, que ha anunciat un pla d'ajudes de 14.000 milions d'euros per mitigar l'impacte dels aranzels. Aquest pla inclou préstecs públics i mesures per modernitzar el sector industrial, que poden transmetre la idea d’una resposta proactiva davant l'agressió comercial trumpista.

A més, la crisi aranzelària ha obligat a una inusual aproximació entre el govern del PSOE i el Partit Popular. Ambdós partits han coincidit en la seva condemna a les mesures de Trump i han establert canals de comunicació per coordinar una resposta conjunta. Aquesta unitat, encara que fràgil i limitada a l'àmbit comercial, podria projectar una imatge de fortalesa i estabilitat que beneficiï Sánchez en l'arena política interna.

Tanmateix, no tot és harmonia en el panorama polític espanyol. Dirigents dels partits del govern, com Gerardo Pisarello, dirigent dels comuns i secretari de la Mesa del Congrés, ha expressat la seva oposició a l'increment de la despesa en defensa proposat per l'OTAN i la Unió Europea, tot criticant que Pedro Sánchez no porti aquesta iniciativa al Congrés perquè sap que no comptaria amb el suport necessari. Aquesta dissensió interna reflecteix els equilibris precaris que manté el govern actual amb les esquerres estatals i els nacionalismes dits “perifèrics”.

En aquest escenari, les polítiques de Trump podrien, paradoxalment, afavorir Sánchez. La percepció d'una amenaça externa comuna pot reforçar la cohesió interna i desviar l'atenció de les tensions domèstiques. A més, la resposta decidida del govern davant l'agressió comercial pot ser percebuda com una mostra de lideratge i determinació, qualitats valorades per l'electorat en temps d'incertesa.

No obstant això, caldrà veure si aquesta conjuntura es tradueix en un suport electoral sostingut. Les dretes espanyoles, tot i no haver assolit la majoria suficient per formar govern, continuen sent una força política significativa. La seva capacitat per capitalitzar qualsevol error o debilitat del govern actual és notable, i no dubtaran a aprofitar qualsevol oportunitat per erosionar la seva base de suport. Qui més pot patir és Vox, atrapat en la seva veneració pel líder de cabells taronja.

En definitiva, mentre les polítiques de Trump representen un desafiament per a l'economia europea, també ofereixen a líders com Pedro Sánchez una oportunitat per consolidar la seva posició política. La clau estarà en la seva habilitat per gestionar les tensions internes, mantenir les aliances i recordar tothora els elogis de l’extrema dreta a les polítiques de Donald Trump.