De la vida de Rupert Murdoch se n'han derivat múltiples obres de ficció -sèries, pel·lícules- que, més o menys ancorades en la realitat, han servit per desgranar la vida, negocis, caràcter i miracles d'un personatge d'aquells que defineixen una era per la visió empresarial -innegable- i per la manca d'escrúpols exhibida en tot allò que té a veure amb la branca periodística de la seva activitat. L'última demostració ha arribat en els últims dies amb la multa de més de 700 milions de dòlars que la Fox News, nineta dels ulls de Murdoch i àncora de l'imperi mediàtic que gestiona, haurà de pagar per haver mentit sobre hipotètiques irregularitats en el recompte de les eleccions nord-americanes del 2020. Unes mentides amplificades pel seu presentador estrella, Tucker Carlson, que s'ha vist obligat a deixar la cadena preferida de Donald Trump.

Carlson no és una figura qualsevol. Amic personal de l'expresident nord-americà -les entrevistes que li ha fet els últims anys basculen entre la comparsa i la catifa-, aquest periodista és també una veu de referència per a Rússia i la seva xarxa amplificadora de continguts del Kremlin. Només cal veure els elogis que li han dedicat presentadors estrella de la televisió estatal de Vladímir Putin per entendre fins a quin punt pot tenir abast el discurs rus a Occident. "Tens la nostra admiració i el suport pel repte que escullis a partir d'ara, ja sigui postular-te com a president dels Estats Units o per desenvolupar un projecte independent", ha difós Vladímir Solovyov, una de les estrelles mediàtiques russes. Més enllà del que suposa que algú com ell defensi que Carlson sigui un periodista independent -com Solovyov, se suposa-, el simple fet que s'especuli amb una candidatura presidencial ja vol dir moltes coses. Cap de bona.

L'admiració mútua entre el periodista nord-americà i Rússia indica que hi ha una dreta, una extrema dreta -no hi ha altra manera de qualificar-la-, que viu de la construcció de realitats alternatives fàcils d'explicar, fàcils d'empassar i difícils de combatre. El comiat de Carlson i veure l'estima que li tenen al Kremlin són el millor estímul, de fet, per mantenir allunyada la flama del populisme. Perquè la Fox representa l'avantguarda de la dreta, que a diferència del que proclama -combatre el sistema, presumptament corcat pel progressisme dominant- l'únic que vol és afermar els privilegis. Trump en va ser el principal exponent, i ho continua sent: un multimilionari a qui tothom enveja i a qui, per tant, es persegueix perquè diu veritats incòmodes. A la dreta situada més a la dreta, porti el nom que porti i sigui del país que sigui, la carta de ser antisistema es juga, precisament, per no alterar el sistema. El Gatopardo, però menys sofisticat.

Per això Isabel Díaz Ayuso, per exemple, construeix aquesta imatge desenfadada, de dir -o almenys presumir de dir- les coses pel seu nom, de bastir un perfil desacomplexat. El problema és que, com ha passat amb Carlson, una cosa és pretendre ser alternatiu -una bandera tradicionalment atractiva i que ha estat en mans de l'esquerra- i l'altra pretendre incrustar una realitat alternativa. Perquè arriba un dia que els fets, siguin els que siguin, s'acaben imposant. Mentir, com va fer Carlson, té un preu. Un preu alt per l'empresa on treballava -més de 700 milions de dòlars fan mal, fins i tot, a algú com Murdoch- i per ell, encara que ara es pugui presentar com a represaliat pel poder. No totes les condemnes per males pràctiques, o per corrupció, tenen un component de persecució al darrere, encara que es repeteixi cada dia.

L'episodi de la Fox també serveix per establir les coordenades de què pot passar a Espanya després de les properes eleccions. Els Estats Units -amb les seves mancances- encara són pioners en múltiples aspectes, també en dinàmiques políticament perilloses. L'única manera de combatre-les és òbvia, encara que no tothom se l'apliqui: tenir una dreta civilitzada. Una dreta que no tingui por a les conseqüències de frenar amb fets discursos com el de Carlson, que desemmascari tot el que apareix a la seva dreta, que entengui que hi ha valors més importants a preservar que desallotjar algú del poder, sigui a la Casa Blanca o a la Moncloa. Si Carlson és l'avantguarda de la dreta, només se'l pot guanyar des de la pròpia rereguarda.