De fa massa temps la CCMA, la “Corpo”, viu en un clima de tensions internes que no s’expliquen només per les continuades retallades dels seus pressupostos públics. Després de l’accidentat procés de l’ERO, que ha demostrat massa mancances negociadores, i que ha deixat al descobert que si és que hi ha un projecte de futur per als mitjans nacionals audiovisuals als despatxos de la direcció de la casa, aquest és el de pensar-lo a la defensiva, de mirar de quadrar els números davant del Govern i de practicar la dita de “qui dia passa any empeny”. En definitiva, de pensar en petit. Ara, li toca el rebre al departament de comercial de TV3 que, si res no ho atura, es vol deixar en mans d’una empresa externa. La manca absoluta de criteri de servei públic empresarial que hi ha darrera aquesta iniciativa de la direcció de la casa, farà que aquesta mateixa setmana el Parlament hagi de debatre i votar un cop més sobre decisions, més que discutibles, adoptades per un consell de govern nascut d’un autèntic nyap: la “contrareforma” legislativa perpetrada el 2011.
De forma incoherent amb el que es pretén vendre per fer passar la píndola, dient que es tracta de generar sinergies amb operadors privats per millorar els ingressos, la privatització d’aquesta àrea estratègica només s’aplicaria a la televisió, no pas a Catalunya Ràdio que fa un any treballa per separat, tot i que la ràdio i la televisió ja siguin una única empresa, la CCMA; i que les estratègies comercials “en paquet” són especialment eficaces, que per això les fan tots els grups mediàtics. Llavors perquè d’aquesta segregació? Aquí només hi caben dues possibilitats: o els pretesos arguments són només excuses per dissimular que es passa una molt atractiva cartera de clients, acompanyada de la poderosa marca de TV3, a mans privades, o simplement és una tàctica suïcida de voler semblar innovadors en decisions que cap, cap ni una, de les grans corporacions audiovisuals ha pres. Com he comentat en altres articles, l’àrea comercial no es dedica “només” a vendre espais publicitaris als canals televisius, radiofònics o als portals d’Internet, sinó que a tot arreu és part estratègica en l’obtenció d’altres recursos, treballant estratègicament amb les àrees de producció i programació en el disseny de les ofertes de les graelles de cada propera temporada... I això no es pot compartir amb tercers que tinguin interessos en el mitjà televisiu. ¿Hi hauria res més forassenyat en el món industrial que explicar a la competència quin producte vols posar al mercat abans que hagi entrat a la línia de producció? O dit d’una altra manera: ¿algú posaria el seu departament de R+D+I a casa dels seus rivals comercials?
No voldria allargar-me en les xifres que demostren que ara, amb totes les dificultats que provoca la pressió sobre el mercat publicitari del duopoli privat espanyol televisiu, TV3 tingui el mèrit de mantenir-se com a tercer grup destacat a nivell estatal; dades que desmunten la temptació de dir “a fora ho faran millor”. N’apunto només una: aproximadament la meitat dels ingressos publicitaris de les televisions dites autonòmiques les aconsegueix TV3. I en són 12 les corporacions televisives que integren la FORTA, 12.
I mentre, cal anar en compte. En gran mesura, l’alt rendiment publicitari de TV3 passa per mantenir la posició de lideratge de les audiències televisives a Catalunya. Un lideratge que et permet continuar figurant a les rutines de planificació publicitària, que es fixen al les oficines madrilenyes de les grans centrals de mitjans. Un lideratge que caldria enfortir amb un projecte guanyador per als propers anys que no es confiï en anar mantenint o aconseguint determinats èxits a la graella i de gaudir de la forta tirada del consum dels continguts informatius en uns moments polítics tant excepcionals; i que no se’n refiï que Antena3 i Tele5, i els seus segons i tercers canals, continuïn oferint unes propostes de programació no prou atractives a bona part de les audiències més fidelitzades a TV3. L’idioma no ho és tot, i per a les noves audiències encara menys.
En altres ocasions he afirmat que els mecanismes de col·laboració mútua entre els mitjans i professionals de la CCMA i la resta del sector audiovisual –la producció independent- són millorables. I que en aquest procés caldrà fixar xifres, tant econòmiques com de plantilles. Però s’haurà de fer a partir d’un model de futur, d’una estratègia ambiciosa, no pas del simple desmantellament d’un model amb 30 anys d’existència.
En tot cas, i veient com van –o deixen d’anar- canals com IB3 o Canal9, a TV3 li toca més que mai ser “la” televisió de la llengua catalana, amb majúscules; sigui dit amb tot el respecte per a la resta de canals del país, que són molt importants en la conformació del nostres espai nacional de comunicació. I això vol dir per a TV3 créixer en audiència i referencialitat a Catalunya, a la resta dels Països Catalans i a tot el món on algú entengui la nostra llengua, des de les diverses plataformes que tenim a l’abast. I per fer-ho possible, tenir un departament comercial potent i estructurat dins la casa és clau, no pas accessori.
ARA A PORTADA
07 de novembre de 2013