Aquest dilluns fa tres anys que l’Audiència Nacional va dictar presó preventiva per a Raül Romeva. I no va ser l’únic. També per a Oriol Junqueras, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Jordi Turull i Joaquim Forn. Feia quinze dies, que també hi eren Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Han passat tres anys i la repressió segueix tan viva que, fins i tot, els qui avui segueixen a la presó han vist privats els seus drets penitenciaris –el tercer grau o el 100.2– per ordre explícit del Tribunal Suprem. Complint els dotze anys de condemna per sedició i malversació, Romeva ha escrit Ubuntu. La república del bé comú (Angle Editorial, 2020), que ha merescut el Premi d’Assaig Irla.

És el tercer llibre que Romeva escriu des de que va ser empresonat. El primer va ser Esperança i llibertat (Ara Llibres, 2019) en què feia una valoració crítica però constructiva dels esdeveniments perquè poguessin servir de palanca política cap al futur, sense cap retret, ni cap plany. No en va, la il·lustració que la portada era un dels seus esbossos en què exhorta a tenir el cap alt, la mirada llarga, el verb serè i la mà estesa. Una síntesi per explicar com havia de ser l’estratègia política de l’independentisme després de l’1O, malgrat que vivia en carn pròpia tot l’acarnissament de l’aparell repressiu de l’Estat a sobre: orgull per la feina feta i per haver sabut plantejar el problema polític; consciència que la batalla anava per llarg i no era una qüestió fàcil, ni ràpida, ni indolora; superar les malfiances internes del moviment i actuar des l’empatia per seduir nous espais, guanyar més adhesions i simpaties i, per últim, la defensa incansable del diàleg, perquè l’independentisme ha d’abanderar sempre la no-violència i a la democràcia.

Durant el judici, Romeva va dibuixar el judici del procés. Aquest testimoniatge dels dies viscuts van donar per fruit el llibre Des del banc dels acusats (Ara Llibres, 2019) que recollia molts dels dibuixos fets durant les sessions al Suprem. Amb un traç ràpid, humor corrosiu i molta lucidesa, l’edició és una mena de llibre d’actes de tot allò que no es va veure per la retransmissió televisiva: l’esquadró de fiscals que s’adormien a primera hora de la tarda, els assentiments d’alguns magistrats davant de segons quin testimoni, el flirteig entre una de les lletrades de l’Advocacia de l’Estat i els advocats (i, més tard, diputats) de VOX, els xiuxiuejos de la sala, la relació amb els agents que els custodiaven cada dia, els trasllats des de la presó, intercanvis d’opinions amb altres reclusos (alguns, de tant ínclits com Bárcenas o Rato), el dia a dia al centre penitenciari, el relat de la violència repetit de manera quotidiana i persistent per tots els altaveus de la brunete mediàtica.  Una publicació valuosa quan la memòria esmorteeixi algunes de les experiències brutals que la repressió ha infringit als presos i preses polítiques.

Les circumstàncies globals viscudes per causa de la Covid-19 han deixat els presos en pitjors condicions. Les activitats fora del mòdul s’han reduït i passen 23 hores a la cel·la, cada dia, els vis-a-vis s’han deixat de fer, així com les trobades familiars i les trobades amb vidre també han reduït el nombre de visitants. A tot això, cal afegir-hi el règim d’inconnexió permanent de la vida penitenciària: sense connexió a internet i amb trucades reduïdes. Un doble confinament.

Però la resiliència és una de les virtuts de Raül Romeva, un gramscià que vindica l’optimisme de la voluntat. En aquest context tan desfavorable, però tan propens per la introspecció i l’estudi, ha completat el seu tercer llibre en reclusió: Ubuntu. Ubuntu és un principi ètic d’origen sud-africà, considerat fundacional per a la nova República de Sud-Àfrica. Prové de les llengües zulu i xhosa i significa que “una persona és persona a causa de les altres”. Romeva empra un conte per explicar el seu significat que val la pena llegir amb cura, que es troba al primer capítol del llibre. El substrat d’ubuntu és que el bé individual o la felicitat no té sentit sinó té una repercussió en el bé comú.

En el llibre, Romeva planteja cinc eixos per a la reflexió del moment que vivim amb el republicanisme ètic com a teló de fons. En primer lloc, com ha de ser la revolta global en un món que planteja reptes per a la superació d’un moment tràgic on l’individualisme no pot ser un motor i amb reptes pendents com el feminisme, l’anti racisme o la lluita per el canvi climàtic, a partir de la filosofia ubuntu. Segon, la condició humana i l’acció col·lectiva davant qüestions com la llibertat, la responsabilitat o la consciència global; tercer, el concepte del republicanisme com a defensa dels drets i les llibertats; quart, el sentit de la polític, el poder i el paper de les institucions i, per últim, com una República catalana pot contribuir a aquesta mirada complexa, empàtica i universal.

Romeva no sols fa un exercici d’intel·ligència en aquest llibre sinó que es confirma com el gran pensador del procés. Una proposta serena que exigeix enteresa, responsabilitat i assumpció de les complexitats. El seu mèrit no és només el de plantejar qüestions de profunditat sinó aventurar-se a ser el primer a fer-ho, lluny de proclames abrandades o batalletes infructuoses. I, tal com ja va passar amb Esperança i llibertat, Romeva va un pas per endavant per exhibir el republicanisme ètic com un valor fundacional.