El TSJC ha demanat aquest dilluns a la Fiscalia que emeti posició sobre si s'ha de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) sobre el decret llei del Govern i la llei del Parlament sobre el català per donar resposta a la sentència del 25% de castellà a l'escola. D'aquesta manera, l'execució forçosa de la sentència queda aturada. Els impulsors de la maniobra ja contemplaven un escenari en què el TC tingués l'última paraula. El Govern, per boca del conseller d'Educació, Josep González-Cambray, ja ha qualificat la decisió com una "primera victòria".

El TSJC considera que el decret i la llei del Parlament -aprovada aquesta per un bloc sòlid format per ERC, Junts, PSC i comuns- pot vulnerar diversos articles de la Constitució i de l'Estatut, i per això vol que sigui el TC qui es pronunciï sobre la qüestió. Totes les forces del bloc de la dreta espanyolista (PP, Cs i Vox) i les entitats contràries a la immersió recorreran també a l'alt tribunal per aterrar la nova normativa. La decisió trigarà temps perquè els jutges acostumen a no tenir pressa a l'hora d'abordar temes relacionats amb la llengua. 

En tot cas, la llei del Parlament apareix com a robusta des del punt de vista legislatiu. No respon a una majoria de bloc sinó que és fruit d'una aliança transversal que inclou comuns i, molt important, el PSC. A més, el Consell de Garanties Estatutàries l'ha avalat per unanimitat i considera que no només no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut, sinó que tampoc va en contra de la interpretació que l'alt tribunal ha fet d'aquestes dues normes. La doctrina del TC beneficiaria, en principi, la constitucionalitat del text.

No és l'únic moviment produït al TSJC els darrers dies en relació a la política catalana. L'1 de juliol passat, la sala de recusacions del TSJC va acceptar apartar el president de l'alt tribunal, Jesús María Barrientos, del judici contra Roger Torrent i la mesa del Parlament, al determinar que, sense dubtar pas de la imparcialitat del jutge, hi havia "serioses i fonamentades raons" perquè els acusats poguessin albergar dubtes. Va ser un altre triomf en seu judicial per part dels dirigents sobiranistes.

Els moviments al TSJC no es poden desvincular, potser, de les necessitats polítiques a Madrid i Barcelona: aquest juliol, tindrà lloc probablement la propera trobada de la mesa de diàleg. Un procés aquest sobre el qual l'escepticisme és profund, però en un context en què no hi ha altra per part del lideratge del Govern i de la Moncloa que avançar en concrecions. La desjudicialització és un terreny en el qual s'ha de treballar i el diàleg no serà gens creïble si no es materialitza cap avenç.

Com ja va avançar NacióDigital, el català era un àmbit en què el govern espanyol es mostrava disposat a fer camí concret. Caldrà veure si la nova llei del Parlament, de sortir triomfant del viacrucis judicial, pot ser un exemple d'una inflexió positiva en el clima entre Generalitat i Estat. Convé no fer-se il·lusions, però el reconeixement pel TSJC de la impossibilitat d'executar la sentència del 25% i apuntar cap al TC suposa guanyar un temps preciós, el que ja és una victòria.