La màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat és la Medalla d’Or, amb la concessió de la qual es distingeix persones o entitats que destaquen en àmbits com el científic, el cultural, l’econòmic, el polític o el social per ajudar a difondre el país en tot el seu abast patrimonial. Creada l’any 1978 pel president Tarradellas durant el breu període entre la restauració de la Generalitat i l’aprovació de l’Estatut de Sau, i atorgada, la primera, a Joan Miró, des del 2014 no es pot atorgar a més de dues persones cada any, però tampoc no hi ha obligatorietat de concedir-la anualment. Tal com s’esdevingué el 2017.

Per ser reconegut amb aquesta distinció cal una concurrència de mèrits d’excepcional qualitat. Josep Vallverdú ha estat reconegut amb la Medalla d’Or pel Govern de la Generalitat. Els qui el saben, els qui el llegeixen, els qui n’han estat alumnes, els hi reconeixen, aquests tals mèrits, i els hi reconeixen amb admiració i respecte.

Filòleg de formació, traductor i professor, assagista, articulista, narrador, però conegut, sobretot, com a escriptor de ficcions per a joves, Josep Vallverdú comparteix el màxim reconeixement que atorga el país amb Josep Pla, Joan Corominas, JV Foix, Joan Fuster i Francesc de Borja Moll; amb Pierre Vilar i Josep Benet. Amb Jordi Carbonell, l’amic, i amb Joaquim Molas; amb Joan Oró i Joan Reventós. També amb el poble mexicà, per l’acolliment dels exiliats catalans, amb el conseller Max Cahner i amb la presidenta Forcadell. Reconegut també amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d’Or i el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida, Josep Vallverdú ha aconseguit que la seva obra, en la definició i construcció de l’imaginari col·lectiu de Ponent, en el marc del país, hagi influït de manera decisiva en tot d’escriptors de generacions més joves i, sobretot, en una amplíssima comunitat formada pels seus lectors.

Diumenge, en un acte nacional a Lleida, Vallverdú serà actor actiu de l’any del seu centenari. Tot un reconeixement del país a través del Govern. “Sempre he volgut ser un escriptor professional” diu. “Un text cal donar-lo a conèixer, diria que és un axioma que per a mi té un valor universal. Al cap i a la fi, tot és llenguatge i jo volia comunicar-me”. Avui veiem que ho ha assolit amb escreix.

Sap que és un dels grans escriptors de la segona meitat del segle XX de la nostra literatura. I del primer quart del XXI. I, fent el salt a una edat provecta, ja pot presumir de viure’l l’any que celebra el seu centenari, i ho fa amb una emoció no gens continguda i amb la il·lusió que l’acompanyem. També, però, pel seu compromís cívic amb el país, aquests més que merescuts reconeixements. A l’home i a tot el seu conjunt d’obra.