Una Barcelona silenciada amb la música i la cultura a la cua de les prioritats. L’equidistància d’Ada Colau en el procés es trasllada també a una Barcelona silenciada que ha clausurat la programació musical estable del Born Centre de Cultura i Memòria, iniciada fa tres anys, sense cap mena d’explicació pública. I al mateix temps, enmig d’una flagrant contradicció, el mateix regidor Jaume Collboni lamentava la manca d’espais amb programació musical àmplia i reclamen la necessitat d’incentivar les sales i els equipaments. De fet, la mateixa alcaldessa fomentava ara fa un any un fracassat i decepcionant programa per oferir música en viu als espais amb llicència de bar, restaurant i cafeteria.

Barcelona vs Madrid. Una visió molt diferent s’aplica a un ajuntament com el de Madrid que acaba d’anunciar una subvenció extra de 4,5 milions a la creació cultural i musical, i que multiplica per nou el pressupost previst fins ara. Per contra, el cap i casal de Catalunya destina globalment 15,3 milions anuals a projectes relacionals amb la música, dels quals el 95,4% és exclusivament per al manteniment de grans equipaments (Liceu, L’Auditori de Barcelona i Palau de la Música) i per a una desena d’institucions, grans empreses i festivals, mentre que els 700.000 euros restants es reparteixen a una setantena d’entitats de la ciutat.

Roda el món i tanca el cicle Born de Cançons. Aquest mes s’havia d’iniciar la segona part del cicle Born de Cançons dedicat enguany a les veus femenines, organitzat per l’Ajuntament i emparat per la programació del Born. En canvi, els responsables del municipals –amb l’aval de l’Institut de Cultura de Barcelona– han suspès unilateralment la programació després de tres anys amb uns índexs d’ocupació propers al 90%. La mesura ha estat justificada com un “canvi d’estratègia”, tot i que el mateix consistori havia coordinat, encarregat i presentat el cicle en roda de premsa el gener passat.

Incapacitat per trobar un projecte cultural estable per al Born.  El debat sobre el destí cultural, social i històric que cal donar al Born continua ben latent i es va agreujant cada dia que passa. Així, el cicle que havia estat inaugurat sota la direcció de Quim Torra va ser avalat i promocionat tant per l’actual líder dels Comuns, Xavier Domènech, llavors comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, com pel primer tinent d’alcalde Gerardo Pisarello. La decisió es va advertir a principi d’estiu per voluntat directa de l’actual comissionat, Ricard Vinyes –que ja va protagonitzar la polèmica exposició sobre Franco i que ha fet tot el possible per eradicar del centre qualsevol vestigi dels seus antecessors– i s’ha fet efectiva just quan s’havia d’iniciar la programació de tardor amb els artistes ja compromesos.

La nefasta gestió cultural de l’Ajuntament de Barcelona continua sense rumb. La mesura només s’entén com una acció política que contribueix a fomentar el desert de la música emergent i en directe a la ciutat, més enllà dels festivals. Diversos col·lectius i músics ja han expressat el seu malestar per la decisió d’expulsar el cicle del Born sense donar cap alternativa. Fins ara hi havien actuat una cinquantena d’artistes d’arreu dels Països Catalans com Roger Mas, Pascal Comelade, Lluís Llach, Obeses, Pep Sala, Dolo, Projecte Mut, Roba Estesa, Gener, Mireia Vives i Borja Penalba, Pi de la Serra, Marina Rossell, Toti Soler, Mazoni o Carles Belda amb direcció artística del Taller de Músics i Enderrock.

Els concerts maridats amb els vins catalans s’havia convertit en un referent de la programació cultural barcelonina. Cada actuació del cicle es conciliava amb els vins de les DO catalanes a través de l’INCAVI amb un argumentari de Sol Roig (Emovins). Ni la nova directora del centre, Montserrat Iniesta, que ocupa una vacant de quatre anys, ni l’ICUB –que és d’on surten els recursos per a la programació– han donat cap alternativa per garantir un cicle musical estable. És un centre de cultura i memòria, on la part històrica és present en diverses activitats, però la cultura i la música n’han quedat marginades. El cartell de veus femenines havia de coincidir aquesta tardor amb altres esdeveniments de la ciutat i una gran exposició prevista al Palau Robert. Tot plegat és el resultat d’una Barcelona amb la música amordassada i d’esquena a propostes emergents i de país com a motor creatiu del mapa musical més enllà dels grans festivals i de puntuals i honroses excepcions impulsades per sales i promotors.