El 10 d'abril de 1998, després d'anys d'intenses negociacions, de renúncies doloroses i de cessions amargues, se signava a Belfast el Good Friday Agreement entre els governs del Regne Unit i Irlanda i els partits polítics d'Irlanda del Nord. Es posava fi a dècades de conflicte i patiment i s'establien unes regles del joc per compartir el poder i limitar-se a les vies estrictament democràtiques per construir el futur. 

El 30 de novembre de 2016, el Congrés colombià ratificava l'acord de pau entre l'Estat i les guerrilles de les FARC. Negociacions llarguíssimes amb nombrosos avenços i retrocessos van aconseguir enterrar un conflicte de més de mig segle i obrir les portes a un procés de reconciliació imprescindible per encarar un futur de pau, democràcia i prosperitat.

Al sud d'Europa, un conflicte de moltes dècades a Euskal Herria que afecta els Estats espanyol i francès sembla en vies de deixar enrere la violència armada i obre una escletxa d'esperança en un futur on només les vies democràtiques siguin les que decideixin el futur de la nació basca. Tanmateix, l'estat espanyol es nega a participar-hi, no fa cap passa en favor de la pau i no vol fer cap concessió que pugui accelerar la superació definitiva de la violència. És una situació inèdita, incomprensible a ulls del món.

És innegable que la pressió policial contra ETA té quelcom a veure amb el cessament de l'activitat militar i amb el seu desarmament, però el veritable protagonista, el que de veritat ha propiciat el nou clima que es viu a Euskal Herria ha estat la societat basca, que ha decidit superar una situació enquistada i ha actuat en conseqüència, tot i els pals a la roda d'un Estat que semblava còmode amb l'statu quo.

El nou clima polític a Euskal Herria farà que en pocs anys, situacions que avui són impensables siguin realitat, d'una manera democràtica i pacífica. La ciutadania recupera llibertat i vol ser protagonista. Com a Catalunya, no hi haurà repressió política o judicial capaç d'aturar-ho.