La cosa ha anat així: el xiquet petit s'ha fet una esgarrinxada a la mà, tot jugant, i s'ha espantat en veure la vermellor que delatava una mica de sang. No-res de l'altre món, més enllà de l'espant inicial. Netejada la ferida amb aigua, li han desinfectat la petita lesió amb un esprai per a nafres superficials. Cristalmina, es diu. Abans de fer-ne l'aplicació sobre la pell, la mare en llegeix les instruccions i cerca, inútilment, el text explicatiu en català. No hi és, no existeix, ni ha existit mai i res no fa pensar que hagi d'existir en el futur. L'empresa farmacèutica es diu Salvat i té la seu al carrer del Gall, d'Esplugues de Llobregat. El pare consulta a internet si la població pertany encara a Catalunya, no fos cas que, tal com està tot, s'hagi produït algun canvi significatiu en l'adscripció administrativa i territorial d'aquest municipi del Baix Llobregat. I no, res, cap canvi, tot com sempre. Esplugues de Llobregat continua sent un municipi català. Mentrestant, el nen té el cap una mica calent i la mare decideix donar-li una aspirina infantil, una Adiro. Prèviament, n'ha extret el prospecte explicatiu de la capseta per comprovar que era la medecina adient i, com abans, la llengua catalana no apareix per enlloc. La marca és de la casa Bayer, amb seu a l'avinguda del Baix Llobregat, ara però de Sant Joan Despí. Nova consulta a Google i res de nou.
 
Aquests dies de tanta xafogor, el pare del xiquet amb l'esgarrapada a la mà ha begut molta aigua, sucs, tota mena de begudes refrescants i, quasi sempre, no ha dubtat a reforçar la fredor de la nevera amb uns quants glaçons dintre del got. Deu ser per això que li fa mal la gola i se'n ressent, intensament. Una mica de flurbiprofèn anirà bé, es diu ell mateix, que va fer estudis de farmàcia. Es pren una pastilla de Strefen, amb gust de mel i llimona, mentre es proposa d'abandonar els glaçons. Tot assaborint-ne el gust, en mira la composició per curiositat purament científica i, novament, no troba cap explicació en català en el prospecte. Les pastilles en qüestió pertanyen a Reckitt Benckiser Healtcare, empresa amb seu al carrer Mataró de Granollers. Ara no li cal fer cap recerca a la xarxa perquè el sogre té un bon amic en aquesta població del Vallès, metge de professió i independentista, i està segur que si Granollers hagués deixat de formar part de Catalunya, li ho hauria comentat, de totes totes.
 
La tieta ha vingut també a dinar, amb tota la família, i diu que està una mica marejada, que té nàusees i un cert malestar intestinal. Ràpidament, la germana i mestressa de la casa remena entre els medicaments de la farmaciola i en troba un que pot anar bé per a l'ocasió. Es diu Motilium, dels laboratoris Esteve, amb seu a l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat, a la capital de Catalunya. Amb aquest nom d'empresa, de carrer i de ciutat, tot anirà bé, creu ingènuament. No hi va. El català no hi apareix per enlloc. Poc després arriba l'oncle, esbufegant i amb maldecap, diu. Ell mateix duu la solució al sarró. Es tracta d'un ibuprofèn (arginina) de nom Espidiol i de la marca Zambon, amb seu a Santa Perpètua de Mogoda, al polígon Can Bernades-Subirà. L'avi de la casa li demana que li deixi veure el prospecte. En mira la capsa per fora i pensa que, amb aquest nom i al poble natal de Jordi Cuixart, no pot fallar la cosa. S'equivoca. Falla i falla del tot. La llengua catalana també hi és del tot absent.
 
Ara és un dels fills que, el dia abans, va estrenar un desodorant nou que li ha fet reacció a la pell i que té tota l'aixella envermellida. Una consulta telefònica amb la farmacèutica amiga li recomana una mica de cortisona, per exemple Menaderm Clio. Abans de fregar-se-la per la part afectada, el xicot en llegeix les instruccions i l'absència de català torna a ser tan flagrant com en els casos anteriors. La crema en qüestió és dels laboratoris Menarini, empresa ubicada al carrer Alfons XII, de Badalona. Resignat, sembla trobar una explicació lògica per a la discriminació lingüística, no sols pel nom del carrer, sinó també per la població, un cop Dolors Sabater no n'és batllessa i l'ombra de García Albiol hi és tan allargada com la seva alçada. Però, no. Badalona, com abans Barcelona, encara són Catalunya. Que sigui per molts anys, pensa interiorment, mentre la tieta es frega la pomada Trombocid forte a la cama, on dies enrere va fer-se un cop en caure a terra. Per donar continuïtat a la tasca de recerca lingüístico-farmacèutica, l'avi llegeix el paper que acompanya el medicament i hi constata el que ja temia, per més que l'empresa Lacer tingui la seu al carrer Sardenya de Barcelona: el català no hi és.
 
L'avi té una hèrnia discal i, quan aquesta té mals pensaments, cal reaccionar farmacològicament amb calmants que n'atenuïn el dolor. Primer, per protegir-se l'estómac, pren un Omeprazol i després un Nolotil. Vist el panorama, abans de fer-ho procedeix a la mateixa recerca anterior, amb el mateix resultat. Omeprazol és de l'empresa Strada, radicada al carrer Frederic Mompou, de Sant Just Desvern, el poble on va néixer Daniel Cardona, l'independentista de pedra picada que fundà Nosaltres Sols. Dedueix, sense gaire esforç, que l'empresa esmentada no deu tenir ni idea de qui es tracta. No té més sort amb el Nolotil, de Boehringer Ingelheim España, situada ni més ni menys que al carrer Prat de la Riba de Sant Cugat del Vallès.
 
Així les coses, s'ha acabat el dinar i com que l'oncle diu que té un cert ardor d'estómac, demana un Almax. La famosa píndola és de la casa Almirall, amb seu a l'avinguda de l'independentista general Mitre, de Barcelona. El resultat de la recerca idiomàtica és idèntica als casos anteriors. Un dels néts s'acosta a l'avi i li diu: "Mira, avi, què diu aquí, que el castellà està perseguit i marginat a Catalunya". Amb l'autoritat moral que dona ser avi i el final de la paciència que comporta saber-se permanentment discriminat, l'avi agafa el diari, en fa mil bocins i el llença directament a la paperera, mentre amolla: "Vés, xiquet, porta aquella ampolla de cava del congelador, aquell cava artesà tan bo que és tot en català, que ens el fotrem a la nostra salut i sense necessitat de medicar-nos!". I així ho fan.