La política a Espanya és actualment com una partida de daus de males opcions per a Catalunya. D'una banda, hi ha l'emergència del neofeixisme que des de la Transició vivia amagat dins del Partit Popular i que ara sembla volar en solitari, encoratjat per l'auge de tendències similars a França, Itàlia i altres indrets del planeta. D'una altra banda, però, la continuïtat del govern del PSOE tampoc ofereix un futur prometedor per als catalans.

Un nou argument per a la desesperança –i van….– va arribar ahir, quan es va revelar que el govern espanyol va enviar a l’Europol informació manipulada i esbiaixada, presentant els moviments independentistes català i basc com a terroristes perillosos i violents. Aquesta acció no només és preocupant pel seu desig de criminalitzar el dret a l'autodeterminació, sinó també per la seva intenció d'alienar i estigmatitzar opcions polítiques legítimes, pacífiques i democràtiques.

Després de les eleccions del 23J, els diputats catalans es troben davant un dilema inquietant: hauran de triar entre el mal menor i el mal major. Una dreta amb I no hi ha res pitjor a la vida que haver de triar entre dos mals. No sembla haver-hi una opció que ofereixi una solució constructiva per a Catalunya, i aquest és un escenari realment dramàtic.

No obstant això, aquesta cruïlla pot esdevenir una oportunitat per a Catalunya. Una oportunitat per recobrar el control sobre el seu futur. De fet, davant la intransigència d'un estat que aparentment no està disposat a reconèixer ni respectar els drets i la identitat de Catalunya, l'opció independentista sembla avui més raonable que mai.

L'independentisme, malgrat ser vist com a polaritzador per alguns, potser és simplement una resposta lògica a una situació intolerable. Una Catalunya independent podria assegurar la protecció dels drets, de la llengua i de la cultura catalanes, garantint un futur digne per als seus fills i nets. Per tant, l'objectiu no hauria de ser simplement evitar el pitjor resultat a curt termini, sinó aspirar a la millor solució possible a llarg termini.

En lloc de quedar-nos atrapats en un joc de daus trucat, hauríem de prendre el control del nostre propi destí. Hem de tornar a parlar obertament sobre la independència, desdibuixar els estigmes que l'envolten i treballar per un futur on Catalunya pugui renéixer com a nació independent, respectuosa amb la diversitat de les seves identitats i compromesa amb la justícia social i la llibertat. És en aquesta direcció on rau la millor opció per a Catalunya.