La millora de la salut mental i la inversió en promoure el benestar emocional, individual i comunitària, ha esdevingut una necessitat i han de ser una prioritat a escala mundial dels organismes internacionals, regionals i locals. A Catalunya hi ha consens entorn el Pacte Nacional Salut Mental i Benestar Emocional 2024-2030. Ara cal compromís operatiu per part de tots els actors implicats. Construir Salut Social més enllà de les conjuntures.
Entorn d’un milió de persones, el 13% de la població catalana, pateix un trastorn mental i el 24% de les persones de 15 anys o més declara malestar emocional i un 7,4% de la població infantojuvenil, fins als 14 anys, reconeix patir un problema de salut mental. La demanda d’atenció creix de manera important des d’abans de la pandèmia de la COVID-19, però aquesta ha accelerat la demanda i alhora ha fet prendre consciència de la problemàtica.
Un 1% de la població catalana té una discapacitat intel·lectual. Els trastorns mentals són la primera causa d’anys viscuts amb discapacitat i el suïcidi és la primera causa de mort en les persones de 15 a 44 anys. El cànnabis és la droga il·legal més consumida a Catalunya (19% de les persones entre 15 i 29 anys). L’ús compulsiu de la Internet se situa en el 10% entre 15 a 29 anys, en el 32% i el 22% entre noies i nois, respectivament, de 14 a 18 anys.
Abans de la pandèmia de la Covid-19 els problemes de salut mental ja afectaven una de cada sis persones de la Unió Europea, uns 84 milions, i suposaven un cost de més el 4% del PIB, en despesa sanitària un 1,3% PIB, un 1,2% PIB en prestacions econòmiques i 1,6% PIB en menor ocupació i productivitat.
Cal una mirada des de la Salut Pública del fenomen i cal prioritzar la Salut Mental i el Benestar Emocional a totes les polítiques i a tots els nivells. L’OMS i la UE lidera una nova iniciativa de naturalesa intersectorial i sectorial que generen un punt d’inflexió, remarcant la promoció i la prevenció, l’accessibilitat equitativa i qualitativa als recursos i la integració en la societat. Hi ha evidència científica d’intervencions, individuals i comunitàries, per abordar la salut mental, que inclou les addiccions. El sistema sanitari assistencial és una part dels recursos, però és en les polítiques econòmiques, socials, educatives, de lleure, de cultura, on trobarem efectivitat en el benestar emocional, en la lluita contra l’estigma i en la inclusió.
Catalunya parteix de tradició de planificació. L’any 2006, des del Departament de Salut, s’elaborà el Pla Director De Salut Mental i Addiccions, amb actualitzacions constants i ara vigent el del període 2021-2025. L’any 2010 s’impulsa el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals. L’any 2021 el Parlament de Catalunya crea la Comissió d’Estudi de la Salut Mental i les Addiccions i, a final d’any, s’acorda el Pacte Nacional per a la Salut Mental. Aquesta estratègia és de país i compartida entre les diferents administracions, els professionals, les entitats en primera persona i les seves famílies, a escala de l’estat espanyol existeix l’estratègia de salut mental, actualitzada l’any 2022.
El pacte a Catalunya està sedimentat en la prevenció, l’atenció i la recuperació biopsicosocial. La incorporació del benestar emocional com a objectiu prioritari indica que cal avançar en una mirada diferent. Identificar els factors protectors en la salut, en l’educació, en la cultura, en el lleure, en l’esport i l’activitat física, en les accions socials i laborals que promoguin el benestar emocional per a tothom i liderin la promoció de la salut mental. També invertir en benestar emocional per les persones amb trastorns mentals.
La priorització del benestar emocional entronca en una part de les accions necessàries en l’àmbit educatiu per millorar el rendiment acadèmic conjuntament en intervencions pedagògiques i en l’àmbit de la salut, prioritzant la infància i l'adolescència. La promoció de la resiliència com a eina de millora de les competències emocionals i les habilitats socials en el sistema educatiu però també al lleure, a les comunitats i les famílies.
Els serveis i programes de salut mental han de ser guiats per l’instrument de qualitat i drets de l’OMS, els QualityRights. L’atenció ha de ser centrada en la persona, en les seves necessitats i preferències. Orientada a la capacitació i amb la participació de la persona, família i entorn. L’atenció ha de ser integrada social i sanitària, que contempli integralment a la persona i a la comunitat pròxima treballant per la lluita contra l’estigma, la discriminació i l’exclusió.
Aquesta orientació requereix canvis transformadors en les institucions, en les polítiques sanitàries, socials i educatives i de formació de tots els professionals, de tots els servidors públics. Els diferents departaments de la Generalitat i els municipis, els ens locals, han de treballar conjuntament, sense duplicitats, amb confiança orientats a aportar valor, efectivitat en les accions amb la societat civil. Les universitats han d’aportar coneixement i implicació acadèmica.
El Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional (PNSMiBE) requereix, en la fase operativa 2024-2030, de robustos sistemes d’informació, de criteris d’avaluació per permetre el rediment de comptes i les complicitats en els canvis proposats. Cal alinear tota la informació disponible al servei de la Salut Social. La noció de Salut Social està associada a l’estat de benestar d’una persona d’acord amb les condicions del seu entorn.
La generació d’entorns saludables i segurs que generin vincles afectius positius al servei del benestar emocional. Sí, acompanyem amb entorns positius les intervencions sanitàries, socials i educatives són molt més eficaces i generen millor qualitat de vida. Cal reconèixer els determinats socials, igual que donar valor a la intervenció sanitària i educativa. A l’orientació biopsicosocial s’hi ha d’associar l’acompanyament a la construcció individual del sentit de la vida, la transcendència, per a molts l’espiritualitat, religiosa o laica. Les accions han de tenir evidència provada. El benestar emocional ajudar a tenir un cert equilibri en un món hiperconnectat, apressat, que ens evoca a la impulsivitat i a la despersonalització.
L’operativitat del PNSMiBE requereix determinació, lideratges i compromís. El repte és majúscul. La interdepartamentalitat i la intersectorialitat són molt difícils, acostumats tots a treballar en el nostre nínxol, entre iguals. Però en benefici de les persones i de la sostenibilitat en termes de qualitat, equitat i costos s’ha de fer la transformació. Pas a pas, amb rigor, amb monitorització continuada.
El PNSMiBE, des de Presidència de la Generalitat amb el Parlament de Catalunya, és l’espai de trobada i de construcció d’un projecte transcendent de país, que ha de conviure amb les alternances i diferències polítiques, a mitjà i llarg termini.
Entorn d’un milió de persones, el 13% de la població catalana, pateix un trastorn mental i el 24% de les persones de 15 anys o més declara malestar emocional i un 7,4% de la població infantojuvenil, fins als 14 anys, reconeix patir un problema de salut mental. La demanda d’atenció creix de manera important des d’abans de la pandèmia de la COVID-19, però aquesta ha accelerat la demanda i alhora ha fet prendre consciència de la problemàtica.
Un 1% de la població catalana té una discapacitat intel·lectual. Els trastorns mentals són la primera causa d’anys viscuts amb discapacitat i el suïcidi és la primera causa de mort en les persones de 15 a 44 anys. El cànnabis és la droga il·legal més consumida a Catalunya (19% de les persones entre 15 i 29 anys). L’ús compulsiu de la Internet se situa en el 10% entre 15 a 29 anys, en el 32% i el 22% entre noies i nois, respectivament, de 14 a 18 anys.
Abans de la pandèmia de la Covid-19 els problemes de salut mental ja afectaven una de cada sis persones de la Unió Europea, uns 84 milions, i suposaven un cost de més el 4% del PIB, en despesa sanitària un 1,3% PIB, un 1,2% PIB en prestacions econòmiques i 1,6% PIB en menor ocupació i productivitat.
Cal una mirada des de la Salut Pública del fenomen i cal prioritzar la Salut Mental i el Benestar Emocional a totes les polítiques i a tots els nivells. L’OMS i la UE lidera una nova iniciativa de naturalesa intersectorial i sectorial que generen un punt d’inflexió, remarcant la promoció i la prevenció, l’accessibilitat equitativa i qualitativa als recursos i la integració en la societat. Hi ha evidència científica d’intervencions, individuals i comunitàries, per abordar la salut mental, que inclou les addiccions. El sistema sanitari assistencial és una part dels recursos, però és en les polítiques econòmiques, socials, educatives, de lleure, de cultura, on trobarem efectivitat en el benestar emocional, en la lluita contra l’estigma i en la inclusió.
Catalunya parteix de tradició de planificació. L’any 2006, des del Departament de Salut, s’elaborà el Pla Director De Salut Mental i Addiccions, amb actualitzacions constants i ara vigent el del període 2021-2025. L’any 2010 s’impulsa el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals. L’any 2021 el Parlament de Catalunya crea la Comissió d’Estudi de la Salut Mental i les Addiccions i, a final d’any, s’acorda el Pacte Nacional per a la Salut Mental. Aquesta estratègia és de país i compartida entre les diferents administracions, els professionals, les entitats en primera persona i les seves famílies, a escala de l’estat espanyol existeix l’estratègia de salut mental, actualitzada l’any 2022.
El pacte a Catalunya està sedimentat en la prevenció, l’atenció i la recuperació biopsicosocial. La incorporació del benestar emocional com a objectiu prioritari indica que cal avançar en una mirada diferent. Identificar els factors protectors en la salut, en l’educació, en la cultura, en el lleure, en l’esport i l’activitat física, en les accions socials i laborals que promoguin el benestar emocional per a tothom i liderin la promoció de la salut mental. També invertir en benestar emocional per les persones amb trastorns mentals.
La priorització del benestar emocional entronca en una part de les accions necessàries en l’àmbit educatiu per millorar el rendiment acadèmic conjuntament en intervencions pedagògiques i en l’àmbit de la salut, prioritzant la infància i l'adolescència. La promoció de la resiliència com a eina de millora de les competències emocionals i les habilitats socials en el sistema educatiu però també al lleure, a les comunitats i les famílies.
Els serveis i programes de salut mental han de ser guiats per l’instrument de qualitat i drets de l’OMS, els QualityRights. L’atenció ha de ser centrada en la persona, en les seves necessitats i preferències. Orientada a la capacitació i amb la participació de la persona, família i entorn. L’atenció ha de ser integrada social i sanitària, que contempli integralment a la persona i a la comunitat pròxima treballant per la lluita contra l’estigma, la discriminació i l’exclusió.
Aquesta orientació requereix canvis transformadors en les institucions, en les polítiques sanitàries, socials i educatives i de formació de tots els professionals, de tots els servidors públics. Els diferents departaments de la Generalitat i els municipis, els ens locals, han de treballar conjuntament, sense duplicitats, amb confiança orientats a aportar valor, efectivitat en les accions amb la societat civil. Les universitats han d’aportar coneixement i implicació acadèmica.
El Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional (PNSMiBE) requereix, en la fase operativa 2024-2030, de robustos sistemes d’informació, de criteris d’avaluació per permetre el rediment de comptes i les complicitats en els canvis proposats. Cal alinear tota la informació disponible al servei de la Salut Social. La noció de Salut Social està associada a l’estat de benestar d’una persona d’acord amb les condicions del seu entorn.
La generació d’entorns saludables i segurs que generin vincles afectius positius al servei del benestar emocional. Sí, acompanyem amb entorns positius les intervencions sanitàries, socials i educatives són molt més eficaces i generen millor qualitat de vida. Cal reconèixer els determinats socials, igual que donar valor a la intervenció sanitària i educativa. A l’orientació biopsicosocial s’hi ha d’associar l’acompanyament a la construcció individual del sentit de la vida, la transcendència, per a molts l’espiritualitat, religiosa o laica. Les accions han de tenir evidència provada. El benestar emocional ajudar a tenir un cert equilibri en un món hiperconnectat, apressat, que ens evoca a la impulsivitat i a la despersonalització.
L’operativitat del PNSMiBE requereix determinació, lideratges i compromís. El repte és majúscul. La interdepartamentalitat i la intersectorialitat són molt difícils, acostumats tots a treballar en el nostre nínxol, entre iguals. Però en benefici de les persones i de la sostenibilitat en termes de qualitat, equitat i costos s’ha de fer la transformació. Pas a pas, amb rigor, amb monitorització continuada.
El PNSMiBE, des de Presidència de la Generalitat amb el Parlament de Catalunya, és l’espai de trobada i de construcció d’un projecte transcendent de país, que ha de conviure amb les alternances i diferències polítiques, a mitjà i llarg termini.