Enmig del desafiament més important dels últims 80 anys a la seva integritat territorial, Espanya comprova que la raó de la força no pot competir amb la força de la raó. Les onades repressives desplegades de forma consecutiva sobre la societat catalana només tenen efecte dins de les seves fronteres, però no tenen efectivitat a l'exterior.

El més greu de la clatellada de la justícia belga a l'Estat és que la sol·licitud espanyola ha estat rebutjada per un defecte de forma, sense ni tan sols entrar en el fons de l'assumpte. Parlant en plata, el jutge Llarena va fer malament la seva feina, va cursar una euroordre defectuosa. Quin ridícul més espantós!

El líders polítics estatals no es queden enrere en la cursa per demostrar qui la diu més grossa per enfonsar encara més la reputació internacional de l'Estat. Ahir Pedro Sánchez va declarar sense immutar-se que impulsarà una reforma del Codi Penal per modificar el tipus penal de rebel·lió i aplicar-lo al procés independentista. 

Més enllà del disbarat jurídic que implica voler aplicar una llei penal ex post facto, el que resulta realment repugnant és que Sánchez admeti que l'actual tipus penal de rebel·lió, tal com està redactat a dia d'avui es vincula “absolutament” a un cop militar. És a dir que per una banda admet que el que ha passat a Catalunya no és un delicte de rebel·lió, però alhora avala la presó preventiva del polítics i activistes catalans per delictes inexistents. 

Per completar el quadre de deteriorament de la reputació internacional de l'Estat, després que periodistes de tot el món reflectissin la repressió de l'1 d'octubre i el ridícul de les fake news del ministre Dastis, la imatge internacional de mitjans espanyols que en altres temps eren referència –sobretot a Amèrica Llatina– cau en picat i afecta també la imatge d'Espanya. Un deteriorament que s'agreujarà quan Alemanya, Escòcia i Suïssa també emetin les seves sentències.