Quan les germanes de Salvador Puig Antich, executat pel franquisme al garrot vil el 2 de març del 1974, busquen respostes al crim han de dirigir-se a la justícia... argentina. A l’Espanya democràtica, a la de la transició modèlica, a la de la monarquia constitucional (i campechana), els crims del franquisme continuen tenint impunitat.

I més encara després que, fa pocs dies, la Fiscal General de l’Estat hagi enviat una instrucció d’obligat compliment a tots els jutges i fiscals prohibint-los qualsevol participació en el procés contra els crims de la dictadura que instrueix la jutge argentina Maria Servini. Protecció per als criminals i oblit per a les víctimes!

Per tant, a partir d’ara, cap damnnificat pel franquisme podrà anar a declarar davant de cap jutjat de l’Estat per aportar el seu testimoni a la causa argentina sobre les bestieses d’un règim criminal. I perquè? Doncs perquè segons la Fiscal General –la mateixa que fa poques setmanes va afirmar, en referència al procés català, que no és la llibertat qui ens fa lliures, sinó la llei!- a Espanya ja hi va haver una llei d’amnistia i que, en tot cas, els delictes de la dictadura ja estan prescrits, ignorant de manera deliberada que els crims contra la humanitat no prescriuen mai. Aquest nou obstacle a la investigació i la reparació dels crims del franquisme arriba pocs dies abans del 76è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, l’únic president democràticament escollit d’Europa que va ser assassinat pel feixisme.

I setanta-sis anys després del seu afusellament  Companys –com Joan Peiró, Carrasco i Formiguera, Carles Rahola i els milers i milers de represaliats més- continua sent un delinqüent per a la justícia espanyola. La del segle XX i la del XXI, ja que en tot aquest temps no s’ha fet ni un sol pas per anul·lar el vergonyós consell de guerra que va acabar amb el seu assassinat. Ni un sol pas. Ni per Companys ni per a la resta de víctimes del franquisme. Només obstacles, humiliacions i silencis que fereixen com ganivets les consciències de tots els demòcrates. Silencis d’un poder judicial supeditat alternativament a les marques de PP i PSOE que demostra dia rere dia la seva poca decència. Silencis per demostrar que a l’Espanya d’avui encara li queda un llarg camí per poder-se equiparar a un estat plenament democràtic.  

Contra aquest silenci i contra aquesta manca d’ètica i de sensibilitat democràtica, al Parlament de Catalunya tindrà lloc la setmana que ve el primer debat per declarar “nuls i sense cap efecte jurídic” els consells de guerra del franquisme”. Aquesta acció, promoguda per la imprescindible Comissió de la Dignitat i que ja compta amb el suport de JxS, la CUP i CSQP, va més enllà de les competències del Parlament. Però sens dubte és una bona eina per començar a fer front a la injustícia i per començar, en paraules de Joan Tardà, a desobeir un Estat “putrefacte que dinamita, saboteja i impedeix que prosperi cap iniciativa destinada a investigar de veritat els crims del franquisme”.