Mas, Ortega i Rigau afronten aquest dijous la penúltima jornada del judici per haver organitzat la consulta del 9-N. Les sessions al Palau de la Justícia finalitzaran amb la sensació que la sentència ja podria estar escrita –el mateix Mas ha donat per fet que serà inhabilitat- malgrat que les defenses han fet tot el possible per demostrar la innocència penal: no van desobeir el Tribunal Constitucional i els voluntaris, en un exemple de coordinació sense precedents, van fer tota la feina.

El judici del 9-N mostra, una vegada més, la realitat de la tan comentada i inexistent "operació diàleg". "És una democràcia que ha emmalaltit", ha assegurat de manera gràfica Carles Puigdemont en una inesperada i contundent intervenció al Parlament. La resposta, via Tribunal Suprem, ha estat fixar pel 27 de febrer el "segon" judici pel cas 9-N, en aquest cas a Francesc Homs.

L'Estat, malgrat els equilibris de l'anterior executiu català i en contra el parer de la mateixa junta de fiscals de Catalunya, ha aconseguit asseure Mas, Ortega i Rigau al banc dels acusats com un avís a navegants. Més enllà de l'abast limitat de les possibles condemnes –la Fiscalia va evitar inculpar-los de malversació, el delicte que hauria comportat penes de presó- es vol avisar el conjunt d'electes catalans que amb Espanya no s'hi juga.

L'advertiment de l'Estat en forma de fiscal que colla el Govern per buscar una sentència condemnatòria s'ha de convertir en una lliçó pel sobiranisme. La d'entendre que el camí al referèndum i la posterior aplicació del resultat vinculant suposarà, se'n vulgui presumir o no, trepitjar els límits de la legalitat. Si el referèndum no ha de ser un segon 9-N, ja no hi haurà espai per als legítims equilibris que s'han vist aquesta setmana al Palau de Justícia.