El 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari. La salut i la malaltia es configuren entorn diferents blocs de factors. Primer bloc: l'edat, el sexe, els factors biològics, genètics. El segon bloc: els estils de vida de cada persona. El tercer: les xarxes socials i comunitàries. El quart: les condicions de treball, alimentació, habitatge, accés a béns i serveis, bàsicament sanitaris, educatius i socials. I el cinquè bloc: els mediadors econòmics, culturals i mediambientals.

La Salut Pública és l'organització i direcció dels aspectes col·lectius destinats a la vigilància, la protecció i promoció de la salut i la prevenció de malalties. La Salut Pública requereix polítiques per l'acció a escala global, regional i local.

L'any 2009 s'aprovà a Catalunya la Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de Salut Pública, per unanimitat. Aquesta llei articulava la governança, l'organització i la gestió de la salut en totes les polítiques. El Govern de la Generalitat i els ajuntaments alineats en les polítiques i execució en salut pública.

El Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya marca el camí de les accions sectorials i interadministratives. La Llei creava una Agència de Salut Pública com l'instrument àgil per portar a terme l'execució de les polítiques. En aquest moment està en tràmit la llei per recuperar la personalitat jurídica de l'Agència de Salut Pública de Catalunya perduda durant els anys de crisi. Els ajuntaments, a través dels representants escollits per les dues entitats municipalistes de Catalunya, Federació i Associació de Municipis, tindran un pes del 40% en la governança de l'Agència de Salut Pública de Catalunya que dirigeix les polítiques en aquesta matèria.

La Carta Municipal de Barcelona (1998) atorgar a la ciutat competències més enllà de les lleis de règim local general. L'any 2002 va constituir-se l'Agència de Salut Pública de BCN, amb un 60% de representació i finançament del govern de la ciutat i un 40% de la Generalitat, liderat pel Departament de Salut.

L'urbanisme de les ciutats i pobles determina no només l'entorn construït si no que condiciona, per acció o omissió, els determinants de salut, socials i mediambientals. El planejament urbanístic determina el continent, l'esquelet dels municipis i interfereix en el contingut.

Els municipis utilitzen el Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) com l'eina, obligatòria, normativa, per definir el model de ciutat o poble. Els Plans Territorials supralocals, mancomunitats de municipis, comarques, àrees metropolitanes, regionals, del litoral, de muntanyes, configuren un conjunt d'elements cada vegada més determinants per la salut. La salut entesa com a concepte integral de benestar, per tant incorporant la salut social i mediambiental.

En l'àmbit internacional, les ciutats, municipis, esdevenen l'àmbit idoni per l'operativització de moltes polítiques de salut pública, de salut comunitària.

L'Ajuntament de Vic, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Vic-Central de Catalunya estem treballant des de fa dos anys en el projecte de planejament urbanístic i salut. L'ajuntament de Vic, aprofitant la modificació del POUM incorpora la mirada de salut en la revisió urbanística, urbana. La UVIC-UCC, a través del grup de recerca aplicada GREAF, liderat per la Doctora Anna Puig i col·laboradors, i la Càtedra de TIC Salut i Social, ha fet la revisió sistemàtica internacional de la correlació provada de les accions urbanístiques de planejament i la salut.

I junts, amb les àrees de Salut Pública, Urbanisme, Medi Ambient i Social de la Diputació de Barcelona, s'està creant una metodologia fàcil, aplicable, adaptable a la diversitat de municipis, que pugui ajudar als ajuntaments a introduir la salut en el planejament urbanístic. Les ciutats, els municipis són habitables en termes de salut, objectiva o percebuda i de felicitat.

S'han identificat en la recerca sistemàtica internacional i en la comparació de diverses ciutats del món, els principals determinants urbanístics que s'associen significativament amb indicadors de salut.

La densitat de població i residencial, la connectivitat de la xarxa urbana (accessibilitat), la misticitat d'usos (diversitat), paisatge urbà i l'exposició al trànsit són els grans blocs de decisions de planejament urbanístic que esdevenen determinants per la salut. Són entorns que afecten la salut física, psíquica o emocional.

La predisposició a l'obesitat, al sedentarisme, a les malalties metabòliques, la diabetis, les afectacions cardiovasculars, els accidents, l'estrès, l'angoixa, la simptomatologia depressiva, el dèficit d'atenció i cognició..., estan relacionats, científicament, amb ciutats, barris, illes de cases, espais urbanes poc habitables, poc saludables.

El treball permetrà compartir amb una estandardització internacional, un checklist d'accions urbanístiques saludables. S'han analitzat ciutats europees amb experiències reeixides de planejament i salut: Vitòria-Gasteiz, Bristol, San Fernando de Henares, Copenhague, Rotterdam, Sant Andreu de la Barca, Córdoba, Udine, Friburg, Viena, Todmorden.

L'Agenda Local 21 posa l'èmfasi en el concepte de ciutat, continent i contingut, en les accions per la millora de l'habitabilitat i, en conseqüència, la vida, la salut de les comunitats humanes, de les persones.

Òbviament calen polítiques econòmiques, mediambiental, sanitàries, regionals i globals però els entorns urbans locals són àmbits més pròxims per fer canvis efectius amb la complicitat de la ciutadania, La salut és l'objectiu a compartir entre les polítiques i els ciutadans i les accions resulten més possibles.

El dia 13 de febrer presentem a Vic els estudis preliminars amb debats entre responsables locals i de la Generalitat. Les universitats podem aportar coneixement, avaluació, ciència en la pressa de decisions. La transferència de coneixement esdevé de gran utilitat en aquest camp així com el treball interdisciplinari entre arquitectes, tècnics en salut pública, socials, medi ambientals i acadèmics.