Estic buscant una caseta senzilla i coqueta als afores de la ciutat de Nuuk, un d'aquests refugis de fusta vermella construïts al més pur estil nòrdic, amb la seva teulada negra de dos aiguavessos i les seves golfes amb vista a la mar. No és que jo desitgi viure en aquesta ciutat de pa sucat amb oli i ni tan sols puc dir que m'agradi el fred, però voldria passar per allí de tant en tant i disposar del meu sagrat dret a la propietat. Després de molt navegar per Google Maps he trobat el que buscava i ho aconseguiré d'una forma o una altra.
Lee aquí el artículo en castellano de Jonathan Martínez.
N'he tingut prou amb uns minuts per a donar amb la propietària, una danesa de mirada blava i nom impronunciable. He trucat per telèfon i li he dit escolti vostè, senyora danesa, li ofereixo una quantitat de diners gens menyspreable per la seva caseta de fusta vermella i teulada negra a dues aigües. La senyora danesa, desconcertada per l'oferta, m'ha dit que la seva caseta no està en venda i després m'ha explicat no sé quina història sobre el valor sentimental del llit on va néixer la seva àvia. "Com s'atreveix a parlar-me així", li he dit, i he penjat el telèfon de molt mal cafè.
Sense pensar-m'ho dues vegades, he aconseguit el telèfon de Ràdio Inuit, l'emissora més eixerida de l'illa. He despenjat l'aparell i li he explicat a un senyor molt amable que voldria dedicar-li la cançó Born in the U.S.A, de Bruce Springsteen, a una senyora danesa. M'ha posat en antena. "Escolti'm bé, senyora danesa", he dit amb veu de fanfarró de platja. "Necessito tenir la caseta vermella de teulada negra a dues aigües que hi ha al carrer Ajunngitsuusaartoq, aquella tan senzilla i coqueta amb vistes a la mar. És per la seguretat de tots".
El presentador de Ràdio Inuit m'ha acomiadat de males maneres, però tothom a internet ha començat a parlar de mi i de la caseta i de la senyora danesa, que alguns veuen com una forastera indesitjable a Groenlàndia. És per això que he decidit difondre un vídeo en què explico que aquella caseta del dimoni serà meva peti qui peti, encara que hagi d'enviar a la propietària un esquadró de matons de Despreokupa. No preferirà vostè que la casa se la quedin els xinesos o els russos, veritat?
El vídeo s'ha viralitzat, és clar. Al cap i a la fi, soc l'amo de les xarxes socials i dels seus algoritmes. La senyora danesa, acollonida perduda, ha accedit a asseure's a negociar. No m'agradaria haver de raptar-la com vaig fer per a comprar el meu palauet d'estiu a Caracas. No voldria haver de passar-la per les armes i enderrocar les seves propietats com vaig fer a Gaza. Espero que entengui que som amics, germans d'una aliança internacional que m'obliga a defensar-la, encara que per fer-ho m'hagi de quedar amb la seva fastigosa caseta vermella i passar-hi un cap de setmana a l'any morint de fred i menjant carn de foca.