El carlisme fou un moviment militar als seus inicis , amb tres cruels guerres que de l'any 1833 al 1878 assolaren tot el territori català. Després va passar a moviment polític: desenes de catalans foren diputats o senadors pels carlins com un Junyent per Vic (l'avi de Miquel Roca), un Vidaldellobatera per Girona (amb el mateix cognom que l'actual batlle de Barcelona) o aquest jove socialista Comín (l'Alfonso Carlos Comín, dirigent comunista de Bander Roja i el PSUC, era parent directe de l'antic secretari general dels Carlins; es deia Alfonso Carlos, com l'últim rei carlí).
Un dia en Ramon Muntanyà , el primer batlle vigatà de la democràcia, em va explicar com un avantpassat seu directe es va haver de vendre una finca per anar a "fruir" de l'exili carlí amb Carles VII a Venècia. Els qui –tenim la sort– de ser de poble, recordem perfectament aquelles famílies que encara ben entrats els seixanta, es claven la boina vermella per pujar a Montserrat o anar al Montejurra. Ara els seus néts solen ser polítics de CiU, PSC o encara d'altres coses... El primer dibuix de Patum el va fer l'avi de l'escriptor Josep Maria de Sagarra, quan era el secretari de la Junta Carlina a Berga. Aquí -i és genial- el Gegant Vell porta la boina dels carlins!
El carlisme va participar activament en totes les lluites catalanes, democràtiques o no. Trobem carlins com l'avi de Roca Junyent al pacte de la Solidaritat Catalana o un curiós diputat per Berga, Mariano Bordes, del que un dia n'hauré de parlar més, començava els seus discursos amb un "rudo y arisco como las montañas de mi distrito...". El Partit Carlí Català va formar part des dels seus inicis de l'Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, els dos organismes que coordinares la lluita antifranquista catalana.
Però els carlins tenien un cultura popular totalment engarristada a la terra. Tenien un dia dels "Màrtirs de la Tradició", on a totes les viles i pobles de Catalunya s'oficiaven misses pels seus difunts. L'Onze de Setembre va començar en misses fetes pels catalanistes a tots els qui havien mort per Catalunya. On hi havia hagut un batalla, allà feien un Aplec, com els carlins manresans als Tres Roures. Es conta que un gran propagador de la sardana era en Savalls, dirigent carlí empordanès, que li agradava de ballar-les sempre que ocupava una vila.
Els carlins tancaren files amb els nacionalistes per l'assalt del Cu-Cut ... a la darrera guerra civil, els carlins catalans combatents amb el general feixista Franco crearen una unitat catalana i diferenciada, l'única dels franquistes, que és deia Tercio de la Virgen de Montserrat. A totes les històries d'aquest Terç s'explica que sempre que podien ballaven sardanes, cosa que es pot comprovar a les fotos que hi ha a les seves històries. Ep! la lletra de l'himne del Terç és del prestigiós historiador recentment traspassat Martí de Riquer.
Els carlins van fer el darrer intent militar l'any 1900, a Badalona i Berga. Els berguedans abans, de baixar a Gironella amb el trabuc a tirotejar el carrilet, van concentrar-se sota el Pi de les Tres Branques per resar un pare nostre. En fi, no acabaríem mai d'explicar histories i batalletes carlines. A un li pot agradar la història carlina, estan sempre ben lluny del seu lema "Déu, Pàtria, Rei i Furs". Ah! coses com el mite de Covadonga, el de posar el sagrat Cor a les potes de les cases... eren campanyes fetes pels carlins.
I per acabar, permeteu-me de recordar que a la darrera de les carlinades, la dels anys 70 del segle XIX, a la bandera que lluïen els combatents carlins hi havia brodat l'escut de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya... Apa, que per avui ja n'hi ha prou.
El primer dibuix conegut de la Patum, obra carlina.