El vídeo catalanòfob que ha incendiat les xarxes ha posat sobre la taula un tema seriós com és la discriminació lingüística que patim els catalanoparlants al nostre país. Algú podria tenir la temptació de qualificar d'anecdòtic el vídeo, ja sigui per considerar des de l'espanyolisme que els catalanoparlants no tenim dret de ser atesos en català—és l'argument dels privilegiats que mai es trobaran que no se'ls entengui o se'ls hi negui l'atenció per parlar en castellà a Catalunya. Però també hi ha aquells que des de la perspectiva catalanista farcida d'autoodi, consideren que el tema de la infermera s'ha exagerat a més no poder perquè ves tu, no n'hi ha per a tant que una professional de la sanitat se'n cardi de la llengua del país, dels drets dels usuaris de la sanitat catalana i ja de passada també, de les mesures sanitàries que hauria de prendre en un centre mèdic i que es passava pel folre de la bata mentre gravava un vídeo de Tiktok en horari laboral.

Jo també considero que efectivament el vídeo és una anècdota, però per uns altres motius ben diferents. Aquest vídeo és només una petita mostra —una de tantes— del sentiment de superioritat de molts castellanoparlants, també de residents a Catalunya, que consideren que la seva llengua, la seva cultura i la seva cosmovisió és superior que la catalana i que, per tant, mereix tenir més drets que no pas la nostra. És a dir, el racisme de manual de tota la vida, el turbo espanyolisme que tan bé coneixem, allò tant familiar de a mi me hablas en cristiano i l'España, una y no cincuentaiuna, que són coses diferents, sí, però producte del mateix: considerar la llengua i la nació catalana com un subjecte que cal menystenir i anorrear.

Cap novetat, doncs, sobretot tenint en compte que la infermera del Tiktok, el C1 de català ni el tenia ni el volia, però el màster en menyspreu sí, perquè ja gastava la mateixa prepotència supremacista quan treballava a Galícia. Tot amb tot, deixant de banda l'anècdota, el que crec important de tot plegat és la capacitat que ha tingut aquest fet per traslladar a l'esfera mediàtica la manca de drets que patim els catalanoparlants cada dia, ja sigui a la sanitat pública, als centres d'ensenyament o a l'empresa privada. Prou hi ha ajudat, és clar, l'ànima pesca-clics de la premsa catalana després de veure el rebombori que havia causat el cas a les xarxes, perquè em costa de creure que abans del vídeo polèmic, els mateixos mitjans de comunicació que s'han dedicat a treure suc del tema fins a no poder més, no tinguessin constància de la sistemàtica vulneració de drets que patim els parlants de català des de fa segles. Ara, ho descobreixen?

Benvinguda, doncs, infermera supremacista si has de servir per posar sobre la taula el que realment importa en tot plegat: que a Catalunya hi ha un conflicte lingüístic com una casa de pagès, que el català està reculant a marxes forçades i que el Govern no sembla gens preocupat ni ocupat amb aquest assumpte. Perquè, siguem honestos, si us plau, quines mesures ha pres o té previst prendre el Govern, format en solitari per un partit independentista com Esquerra Republicana de Catalunya, per tal de garantir els drets dels catalanoparlants —i dels parlants d'occità a l'Aran— durant aquesta legislatura? Perquè anar a la Catalunya Nord a comprometre's a garantir els drets lingüístics dels nord-catalans quan no tens competències en aquell territori és molt senzill: les paraules se les endú el vent. Però i els drets dels catalanoparlants de l'altra banda de l'Albera, on queden? Què pensa fer el Govern per tal de garantir-los de veritat i d'una vegada per totes?