Es votarà a la contra. Més que mai. És de les poques coses que m'atreveixo a pronosticar sobre els resultats del 21-D. Els vots seran, sobretot, contra el 155 o contra un nou govern independentista. Fora d'això, el nivell d'indeterminació és tan gran que les enquestes que es van coneixent provoquen moltes reserves i moltes suspicàcies. Alguns intenten fabricar un vot en positiu, sobretot els comuns i, a estones, el PSC, abanderat d'una presumpta tranquil·litat i bons aliments. El lema de Junts per Catalunya, centrat en la figura de Puigdemont com a president, també pretén convertir una reacció a la contra en un gest optimista.

La gran incògnita d'aquests comicis té a veure amb un hipotètic transvasament de vots entre blocs. Donem per fet que hi haurà transvasaments entre els partits que integren cada bloc, però no sabem si hi haurà pocs o molts electors que passaran la ratlla i aniran a l'altra banda del riu. Catalunya en Comú, pel fet de ser l'únic partit que apareix desvinculat dels dos blocs, podria rebre votants antics de formacions de cada camp, com el PSC i la CUP. Això és més que plausible, perquè té fronteres evidents amb aquestes dues sigles. Per cert, aquest fenomen també podria donar-se en l'altra direcció: des dels comuns en benefici de cupaires i de socialistes.

Diuen els experts que l'alta indeterminació que notem fa que la campanya tingui molta més influència aquesta vegada en la tria que farà cada ciutadà. Anem una mica més enllà en el joc hipotètic. Xavier Domènech no renuncia a aconseguir el suport d'antics votants de Junts pel Sí que ara vulguin ubicar-se en un terreny més confortable i sense anar del bracet de les formacions que fan costat a la repressió. De la mateixa manera que Miquel Iceta vol pescar –i no se n'amaga- entre antics votants convergents que s'hagin desenganyat del projecte independentista o que s'hagin espantat davant la manera de tirar-lo endavant per part de Puigdemont.

Per això el candidat socialista es treballa ser "el bo" de l'equip del 155, ser "el més amable" dels que han abonat les mesures de Rajoy. Aquestes conjectures es basen en una idea no comprovada encara, segons la qual una part dels conversos al sobiranisme potser aprofitaria el 21-D per recular cap a velles posicions autonomistes. Certs estrategs sempre han pensat que hi ha una franja potencialment reversible entre els nous independentistes.

Vist tot això i tenint en compte que no sembla probable que cap partit pugui obtenir la majoria absoluta, les càbales sobre aliances per a l'endemà del 21-D tenen una gran importància. Els comuns, novament, tenen aquí una posició privilegiada, perquè semblen els únics amb capacitat per forjar acords igualment amb formacions del bloc independentista o del bloc unionista. Amb tot, i segons ells mateixos han fet saber, Catalunya en Comú no contempla formar part de cap Govern on hi hagi res que s'assembli o que recordi el PDECat, inclosa la llista de Puigdemont.

Aquesta clàusula d'exclusió limita les possibilitats de combinació entre els comuns i els independentistes. Així mateix, no sabem quines clàusules d'exclusió podria tenir la CUP en relació als comuns i, sobretot, en relació a ERC i Junts per Catalunya, dues llistes que han emès missatges que revisen, en part, l'estratègia que s'ha aplicat fins ara. Òbviament, desconeixem també si ERC i Junts per Catalunya tindrien, arribat el moment, clàusules d'exclusió per als cupaires.

Tot és obert. L'aire plebiscitari del 21-D és inevitable, com demostren les crides constants a la mobilització dels uns i dels altres. Madrid i els partits del 155 volen poder dir que l'independentisme ha estat vençut, que recula i que entra en crisi. Les tres formacions independentistes volen mantenir la majoria parlamentària assolida el 27-S del 2015 i poder ampliar el percentatge de vot, per superar el llindar simbòlic del 50%. Els comuns volen tenir totes les claus i que qualsevol combinació de govern hagi de passar per ells.

L'Estat espanyol abocarà tots els recursos que pugui i més en aquesta campanya, és el referèndum encobert que necessita per intentar desmuntar l'independentisme i per començar a convertir Catalunya en una segona València. Rajoy, Sánchez i Rivera només contemplen la victòria (o allò que més se li assembli).