Finalment el Tribunal Suprem ha donat per tancada la instrucció de la causa al procés i en el termini d'uns dies, que finalitza el dia 2 de novembre, coneixerem l'escrit d'acusació de la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i de l'acusació popular de Vox.

Certament són moltes les anomalies en aquest procediment. S'ha posat de manifest durant aquest any d'instrucció. I, malauradament, el judici i posterior sentència, no auguren massa sorpreses pel biaix extremadament conservador dels magistrats. Malgrat aquest temor fundat, en el judici caldrà provar allò de què s'acusa, amb fets acreditats i no només amb fabulacions.

Unes proves, que després seran valorades, també, als tribunals europeus. Per això, mantinc un bri d'esperança i la convicció que la rigorosa defensa dels encausats, posarà negre sobre blanc la inconsistència de les acusacions.

Una de les anomalies, potser de les més galdoses, és la presència d'un partit polític d'ultradreta com acusació popular, en teoria, en defensa de la societat. Una mena de cavall de Troia, que en forma de defensa de l'interès general, situa al bell mig del procediment com a part del mateix, a la ultradreta i, de la seva mà, als interessos més obscurs i reaccionaris de l'estat espanyol.

Un partit que inicia les intervencions dels seus actes electorals demanant presó a crits als investigats, no hauria de ser part en el judici on es dirimeix el futur penal dels avui encausats.

Perquè la institució de l'acusació popular, que neix de l'article 125 de la Constitució i del 101 de la LECrim, autoritza a què qualsevol ciutadà pugui instar l'acció penal en defensa de l'interès general, i no d'interessos particulars. Han de ser pretensions d'interès públic. Quin interès públic defensa Vox, quan ha utilitzat tota la instrucció com un instrument de propaganda de partit?

Si afegim que el President de la Sala, el Sr. Manuel Marchena, en el cas Atutxa, va entendre ajustat a dret obrir judici oral únicament amb la petició de l'acusació popular (el Ministeri Fiscal no ho demanava i no hi havia acusació particular), fa que la presència de VOX sigui especialment inquietant.

Per cert, ho va fer, canviant la posició que es va adoptar per part del Tribunal Suprem en l'anomenada "doctrina Botín", on es va entendre que l'acusació popular no podia demanar l'obertura del judici oral, si no hi havia acusació del Ministeri Fiscal, ni de l'acusació particular. Coses que passen...

No és acceptable ni es pot permetre, perquè suposa una utilització fraudulenta d'aquesta institució, que un partit que es presenta a les eleccions el mes de maig, pugui utilitzar un judici en el qual es juguen la vida divuit persones, com altaveu electoral. No es pot convertir el Tribunal Suprem en la plataforma electoral d'un partit polític. És elemental!

Si volen dir-hi la seva i fer campanya electoral a tomb del judici, que facin rodes de premsa, actes a Vistalegre o performances al Valle de los Caidos, i defensin allò que estimin oportú. Però la seva participació com a part al procediment, anirà en detriment de la justícia i dels drets dels encausats.

I això ho sap qualsevol persona que observi amb un mínim d'imparcialitat els fets. Estem davant d'una fraudulenta utilització d'aquesta institució i tolerar-ho i mirar a un altre costat, restarà credibilitat, als ulls de molts ciutadans, a aquest rellevant procés judicial.

I tot plegat sense entrar a valorar el seu ideari polític. És impresentable que un partit extraparlamentari d'ultradreta pugui acaparar el protagonisme mediàtic del procés judicial de major notorietat de les darreres dècades.

Poden imaginar a Alemanya a un partit d'ultradreta participant en un judici d'aquesta envergadura? El sentit comú, malauradament arraconat fins avui en aquest procediment, exigeix apartar a Vox, com reclama, sòlidament, la defensa de Jordi Cuixart.

Perquè, a més, la seva participació com a part del procediment, no és innòcua. Pot ser patètica, però no anecdòtica. No oblidem, per exemple, que la fiscalia va demanar la llibertat condicional de Quim Forn i per la intervenció de Vox, que va defensar la petició de presó incondicional, el jutge va poder mantenir-lo empresonat, en un dels episodis més vergonyosos de tot aquest procés.

I una darrera valoració. Més política que judicial. Estem davant d'una vulneració de les condicions amb les quals participaran els partits polítics a les eleccions municipals i europees. L'altaveu que oferirà el judici a Vox, a més d'irregular judicialment, lesiona els drets de la resta de partits polítics poques setmanes abans d'unes eleccions.

Està acceptat que el Tribunal Suprem mai dicta sentències pocs dies abans d'unes eleccions per no influir en el resultat electoral. I, en canvi, acceptem que esdevingui la tribuna d'uns ultres que concorren a aquelles eleccions? Per demencial, hauria de fer reflexionar l'Alt Tribunal i apartar Vox del procediment. I bé farien tots els partits, especialment aquells als quals disputa l'espai electoral, de demanar, en defensa de l'interès general, l'adopció d'aquesta imprescindible mesura.