Fan mal als ulls aquests missatges a peu de pantalla, als debats de TV3 o de 8TV, plens de faltes d’ortografia, i fan encara més mal quan veus que els autors dels missatges es vanten de ser intensos catalanistes que exigeixen la independència per al pròxim cap de setmana. Independentistes irats que opinen que “Catalunya té que anarsan ya” i que “no ni á marxa en rera per la llibertad”, que diuen ser independentistes, sobretot, per defensar la cultura i la llengua, esclar, i que tot seguit procedeixen a triturar-les totes dues alhora, minuciosament, cada cop que escriuen una nota.

A veure, no haurien de guardar una mica de proporció les coses? La credibilitat ha de guardar relació, també, amb l’ortografia, i l’escassa correspondència entre el que s’exigeix als altres i el que ens exigim a nosaltres mateixos és un problema greu que tenim. I amb l’ortografia de determinats independentistes abrandats no cal que vingui cap Wert. Ho tenim tot a casa.

Esclar, ja sabem que venim d’on venim, de quaranta anys de franquisme, de la repressió i tota la pesca. Però, senyoret, de tot allò ja han passat quaranta anys més, quaranta-un concretament, que és una eternitat. ¿No estima Sa Excel·lència que ja és hora de saber escriure amb una mica d’atenció la llengua que tanta identitat dóna a aquest país que diu que és el seu i que vol lliure? ¿Quants anys més estima que han de passar per saber posar les quatre bes i ves baixes més o menys on correspon? “Oh, és que a mi no m’ho van ensenyar, vinc d’una altra època…” Doncs aprengui-ho, mandrós, tros de dropo, abans d’embolicar-se amb l’estelada! La seva època és aquesta època, la nostra època, el passat queda lluny i es fa fosc. Ja n’hi ha prou d’aquest victimisme crònic que situa en el franquisme, encara ara, tantes dècades, estatuts, lleis i ‘Normes’ després, l’excusa per la més aclaparadora negligència i ganduleria intel·lectual.

Això dels missatges als programes de televisió, d’altra banda, ens ho hauríem de fer mirar. El català no és l’holandès, és obvi que molts dels seus parlants l’escriuen amb deficiència i una televisió, més encara si és pública, no hauria de difondre cada dia frases amb faltes ortogràfiques delirants. Tret que vulgui fer com Franco, que potenciava el registre prefabrià: atiar la confusió  per tal de fer passar el català per una parla no normativitzada, un patuès. És aquesta la darrera herència del general? Doncs “ya ni á prou!”