Gravat de la Batalla de Vic

La ciutat de Vic i Osona seran alguns dels protagonistes importants del programa “30 minuts” , que TV3 emetrà el pròxim diumenge, 25 de març, i que està dedicat al bicentenari de la Constitució de Cadis, proclamada el 19 de març de 1812. El reportatge porta per títol “1812: quan érem francesos”.

Els responsables del reportatge han explicat que van triar Vic per la seva càrrega simbòlica, ja que va ser la primera ciutat catalana que es va adherir a aquella històrica constitució liberal, el 31 juny de 1812. També és a la capital d’Osona on es va crear la Diputació de Catalunya.

A banda de Osona, l’equip de TV3 s'ha desplaçat a altres ciutats per elaborar aquest reportatge com Barcelona, Manresa, Girona, Tarragona, Figueres i Cadis. Aquest equip està encapçalat pel periodista Santiago Torres, i l’integren Lourdes Guiteras (realitzadora, veïna de Tona), Montse Bailac (documentalista), Cristina Rivas (productora), Carles Señalada (muntador) i Walter Ojeda (càmera).

La batalla de Vic i la residència del general Lacy

L’equip de rodatge de “30 minuts” va desplaçar-se a diversos indrets, que apareixeran al programa i que marquen moments històrics puntuals a la nostra comarca.

En primer lloc, al Turó de Castell de Tona, per prendre imatges de la plana de Vic. A l'esquerra de l'autovia, molt poc abans d'arribar a Vic, al terme de Malla, s'hi va desenvolupar la Batalla de Vic. Era un febrer de 1810, i l’escomesa va ser força important en el context de la Guerra del Francès, entre les tropes de l'espanyol O'Donnell i el francès Souham. Guanyaren els francesos.
 
El següent punt de rodatge va ser la plaça Major de Vic. Aquí hi ha l'edifici de l'Ajuntament, on s'hi allotjava l'Ajuntament constitucional, però també la Diputació de Catalunya, pel maig de 1813. En aquesta plaça fou on es va fer la primera proclamació de la Constitució de Cadis a Catalunya, el dia 31 de juliol de 1812: al mig de la plaça es va bastir una gran galeria que contenia el quadre del rei Ferran VII  absent, i estàtues al·legòriques de la Fama i les Virtuts civils i militars. Tota la ciutat es va adornar i il·luminar a la nit.

La plaça Major de Vic, des de la casa del general Lacy. Foto: Lourdes Guiteras

A la plaça Major també hi havia la residència del capità general Lacy, on es va celebrar la creació de la Diputació de Catalunya i la residència del governador militar de Vic. A l’entrada de la plaça, al carrer Verdaguer, hi ha la casa Comella, on abans hi havia la casa del Baró de Savassona, i on va residir la Diputació a partir de mitjans de 1813.
 
Altres punts que apareixeran al reportatge són els carrers del nucli antic, i la catedral, on es va jurar la Constitució de Cadis el dia 1 d'agost de 1812, per part de la gent principal de la ciutat i de les autoritats polítiques, militars i religioses. També una entrevista a Maties Ramisa, professor d'història de la Universitat de Vic.
 
---------------------------
RESUM DEL REPORTATGE DE ’30 MINUTS’
1812: quan érem francesos

Fa 200 anys, diputats reunits a Cadis van proclamar la Constitució. Va ser en plena guerra del Francès; Napoleó havia imposat el seu germà, Josep I, com a rei d’Espanya. Però Catalunya no depenia ni del Regne d’Espanya ni de Cadis: Catalunya formava part de l’imperi Francès, que l’havia annexionat aquell mateix any i l’havia dividit en quatre departaments: Ter, Segre, Montserrat i Boques de l’Ebre. Andorra formava part de Catalunya, la Vall d’Aran s’havia integrat al departament francès de l’Alta Garona i una part de la Franja de Ponent -Mequinensa i Fraga- també formaven part de l’imperi. Barcelona, amb 150.000 habitants, era la tercera ciutat de l’imperi, després de París i Amsterdam, i al davant de Roma i Hamburg.

Les tropes napoleòniques van quedar-se a Catalunya des del primer moment fins a l’últim: van entrar el 1808 al Principat i s’hi van quedar, i el 1814, amb Napoleó derrotat i derrocat, els soldats napoleònics encara no se n’havien retirat completament.

Napoleó va conquerir les ciutats catalanes -amb setges brutals com Girona i Tarragona- però no les zones rurals, que des del primer moment es van enfrontar a l’invasor. Els catalans sempre han considerat enemics els “gavatxos” i en la memòria popular encara era molt present la pèrdua del Rosselló, la imposició dels Borbons a la guerra de Secessió i, no feia encara 13 anys, “la guerra Gran” que havia enfrontat la Espanya absolutista amb la França revolucionària en terres exclusivament catalanes. Mentre que a Espanya la guerra del 1808-1814 s’anomena “la guerra de la Independència”, a Catalunya es coneix com “la guerra del Francès”.

Quadres del baró de Savassona

Després de la brutalitat invasora inicial, els francesos van intentar una aproximació als catalans mirant de respectar els costums, la llengua i el dret propis. El 1810 ja es va separar Catalunya de la resta d’Espanya. El “Diari de Barcelona” es va editar en català i francès durant una època. A Barcelona es va començar a encunyar la pesseta. El 1812, dos mesos abans de la proclamació de la Constitució de Cadis, Napoleó va decidir  l’annexió de Catalunya a l’imperi Francès. Cent anys abans que s’implantés el Codi Napoleònic a Espanya, es va intentar aplicar a Catalunya i fins i tot es va començar a traduir al català,  però els advocats i jutges  s’hi van oposar. Es va implantar, de ple dret,  l’administració francesa, molt més avançada que l’espanyola, i fins i tot es va avançar en camps com la higiene o les infraestructures.

 En l’elaboració de la Constitució de Cadis, la primera Constitució que va tenir Espanya i una de les mes avançades del seu temps, també hi van participar vint diputats catalans; però no van tenir una actuació gaire destacada. Generalment eren conservadors, van intentar defensar els vells usos catalans i, sobretot, els drets nobiliaris.

El 1814, poc després d’entrar Ferran VII per la Jonquera, menjant-se un pollastre rostit, segons un testimoni presencial de l’època, aquest rei absolutista va derogar la Constitució i  Catalunya va tornar a Espanya.

Un reportatge de Santiago Torres i Lourdes Guiteras
Muntatge de Carles Señalada
Imatge de Walter Ojeda
Documentalista, Montse Bailac

[tv3]/videos/4004871/[/tv3]