El cicle Grans Concerts de l'Atlàntida de Vic celebra 15 anys

El programa compta amb set actuacions d'intèrprets nacionals i internacionals, entre els quals hi ha l'estrena d'una obra de Bernat Vivancos, una òpera de Jordi Domènech o el talent de la jove pianista russa Alexandra Dogvanamb

Publicat el 05 de setembre de 2025 a les 14:30

El cicle Grans Concerts de l'Atlàntida de Vic ha programat celebra el 15è aniversari un total de set concerts entre els mesos d'octubre de 2025 i maig de 2026 amb intèrprets nacionals i internacionals.

El cicle també acollirà dues estrenes mundials: l'obra simfonicocoral Kumbayà, del compositor Bernat Vivancos, i El Tàvec, la primera òpera del compositor osonenc Jordi Domènech. Un dels concerts destacats serà el de la jove pianista russa Alexandra Dogvan.

El cap de programació de l'Atlàntida, Ramon Ferrer, destaca que han volgut fer un "compendi" d'aquests 15 anys d'història i, per això, han elaborat una programació "molt variada i amb tota mena de formats".

El cicle arrencarà el 3 d'octubre amb un concert protagonitzat pel pianista guanyador del Concurs Internacional de Piano de Màlaga, el jove de 21 anys d'origen serbi Bogdan Dugalic, que estarà acompanyat del Quartet Gerhard. El seguirà un dels concerts més esperats, el de la pianista russa de tan sols 19 anys Alexandra Dogvan, que actuarà per primer cop a Vic el 26 d'octubre.

La tercera actuació serà el 9 de desembre i, tal com ha apuntat Ramon Ferrer, serà "el primer cop que s'estrenarà una òpera de Wagner a Vic". En concret, es tracta de L'holandès errant amb l'Orquestra Simfònica del Vallès.

La quarta proposta -que tindrà lloc el 14 de desembre- combinarà la música i el cinema amb la projecció d'imatges del film Winterreise, d'Inès García, amb la música del duo format per Ferran Albrich i la pianista Victoria Guerrero.

El 7 de febrer de 2026 la violinista Anna Urpina estrenarà a Vic el seu nou disc, que és un homenatge a les compositores del barroc que "han caigut en l'oblit".

La mateixa Urpina explica que poder estrenar a la capital d'Osona li fa una "il·lusió immensa" i ha detallat que el nou àlbum és "un recull d'obres inèdites de dones compositores barroques que van quedar en l'oblit". Urpina apunta que s'ha fet molta recerca de dones compositores clàssiques i romàntiques però, en canvi, "de l'època del Barroc no".

Dos dels plats forts arribaran a la recta final del cicle amb l'estrena, el 24 d'abril, de El Tàvec, la primera òpera del compositor osonenc Jordi Domènech amb el contratenor Xavier Sabata. Es tracta d'una òpera contemporània d'inspiració barroca a partir del conte Història d'un ocàs, d'Stefan Zweig.

Finalment, el cicle es clourà el 7 i el 10 de maig amb una doble sessió de Kumbayà, una obra simfonicocoral dirigida pel compositor Bernat Vivancos.

De fet, Kumbayà és un encàrrec que l'Ajuntament de Vic va fer a Vivancos l'any 2024 per celebrar el 180è aniversari de l'Escola Municipal de Música i Conservatori de Vic. En aquella ocasió, però, només es va poder escoltar una part de la composició i ara s'estrenarà tota sencera.

Vivancos relata que la composició és diferent d'allò que fa habitualment: "La meva música és més aviat pausada, espiritual i contemplativa, i aquesta composició és més boja i divertida".

El compositor explica que el projecte vol ser un homenatge a "tots aquells cants populars tan nostrats" com ara el Foc JoliuPujarem dalt del cim "portats al llenguatge d'avui". Vivancos ha lamentat que "el jovent no sap cantar aquestes cançons de tota la vida i això és greu".

El cicle Grans Concerts va arrencar amb l'objectiu de portar "grans figures internacionals a Vic" i el cap de programació, Ramon Ferrer, ha dit que ho han aconseguit: "Volíem que gent que només anava a Barcelona també pogués trepitjar una ciutat com Vic".

Per la seva banda, Montserrat Catllà, directora general de la Fundació l'Atlàntida, ha afegit que el "segell d'internacionalitat" de l'Atlàntida és precisament el cicle Grans Concerts, però assegura que en els darrers anys "s'ha accentuat la presència d'intèrprets i compositors catalans de dimensió internacional". I creu que és un aspecte que s'ha de potenciar, tant des de les administracions públiques com també des dels equipaments culturals.