Apunt històric del Castell de Torelló
Enguany, escau la celebració dels 1.1 25 anys del primer document escrit que esmenta el Castell de Torelló -castro Torelonense-, del 30 de gener del 881. A més, en aquest pergamí, el més antic que es conserva a I'Arxiu Capitular de Vic, relatiu al bisbat, també hi apareixen per primera vegada els noms Territori Osonenc - termino Osonense- i Casa de Sant Feliu domun Sti. Felicis-.
El Castell de Torelló, també conegut com Castell dels Moros o Castell dels Torelló, es troba documentat des d'una data molt primerenca. Només havien passat tres anys des de I'inici de I'empresa repobladora i reorganitzadora del territori osonenc, capitanejada per Guifré el Pelós en nom de I'lmperi Carolingi. I el van ubicar en un punt estratigic i de difícil accés: en un extrem d'una carena que separa el curs baix de la vall del Ges de la vall del Ter, al cim d'un puig margós de 781 metres d'altitud.
La històrica fortificació va ser construida per a la defensa i control de tota la demarcació del territori que dominava i per a fer front a qualsevol conflicte, Intern o extern, que s'hi pogués produir. Al segle IX, va esdevenir una fortificació més de les moltes que es varen restaurar o alçar de nou al llarg de la frontera -marca- entre el món islàmic i el cristià.
Des de l'època mediaval, el Castell dels Torelló ha estat testimoni d'una trajectòria collectiva de les llavors naixents parròquies de la vall de Torelló: Sant Feliu, Sant Pere i Sant Vicenç. Bo és recordar que avui la presència desdibuixada de I'antiga torre circular del castell, visible des de tota la vall, és part del llegat cultural dels nostres avantpassats i és un referent valuós del nostre patrimoni històric.
Fina Badia
