Florentina pren el format d'un solo per explorar a través d'una proposta coreogràfica les formes plurals que adopta el cos d'aquesta dona, que viu fent equilibris entre la realitat i la fantasia. És una peça que es deixa contaminar pel llenguatge de la dansa contemporània per expressar-se en clau visual i teatral, experimentant amb el moviment i transgredint les formes dramàtiques convencionals.
Ada Vilaró. Entrevista per a la revista Molta merda!
"Florentina va ser finalment un solo de teatre físic, de dansa teatre. I tot això va donar molt material. És la història d'una dona que pateix una malaltia mental, i el que a mi m'interessava era veure com aquesta malaltia afectava ala família. A "Efectes secundaris" vam desplaçar una mica el nucli central de Florentina, introduint dos personatges més: el marit i la nena. Així podíem veure com aquesta malaltia afectava a la relació familiar. I a partir d'aquí es va escriure "Efectes secundaris", sempre buscant la relació de la malaltia amb la família. La Florentina ve a ser el mateix personatge, tot i que podrien ser personatges diferents. L'única diferència és que està expressat en llenguatges diferents".
Intèrpret ::Ada Vilaró
Assistència i collaboració artística :: Mercè Solé
Espai sonor ::Laura Teruel
Disseny d'illuminació :: Anna Rovira
Espai escènic ::Jaume Ayza iDimitri Coppola
Amb el suport de :: Generalitat de Catlunya Departament de Cultura. Escena Poblenou Festival de Tardor.
Assistència i collaboració artística :: Mercè Solé
Espai sonor ::Laura Teruel
Disseny d'illuminació :: Anna Rovira
Espai escènic ::Jaume Ayza iDimitri Coppola
Amb el suport de :: Generalitat de Catlunya Departament de Cultura. Escena Poblenou Festival de Tardor.
