"El fervor de la perseverança" és una coproducció del Teatre Lliure, Festival d'Òpera de Butxaca i Temporada Alta, Les Nuits de Fouviere 2007, Festival Internacional de las Artes de Castilla y León 2007, i l'Ajuntament de Sabadell.
Les composicions del músic Carles Santos s'entrellacen amb peces de Johannes Brahms, Frederik Chopin, Tomás Luis de Victoria, Richard Wagner i Hugo Wolf.
L'obra, fins ara, només s'ha pogut veure al Festival Temporada Alta de Girona i al Teatre Lliure de Barcelona. En aquestes primeres representacions, ha tingut una excellent acollida de crítica i públic.
- Fitxa artística
- Veure programació teatre Cirviànum
- Fitxa artística
- Veure programació teatre Cirviànum
--------------
EL FERVOR DE LA PERSEVERANÇA
EL FERVOR DE LA PERSEVERANÇA
Lo pitjor que pot passar-li a una paraula, és tindre una falta d'ortografia.
Una paraula amb una falta d'ortografia segueix significant el mateix però d'una manera equivocada.
Ni tant sols per error pot significar alguna cosa diferent d'allò que significa.
Per exemple, el títol d'aquesta obra es podria condemnar amb dues faltes d'ortografia: una, la paraula fervor, canviant-la per ferbor i una l'altra a la paraula perseverança canviant-la per la paraula perseberança.
El ferbor de la perseberança a efectes d'enteniment seria igual al fervor de la perseverança, però d'una manera equivocada.
En definitiva, l'ortografia no hauria d'existir, ja que no serveix per a gran cosa i pot provocar confusió.
El ferbor de la perseberança o el que és el mateix el fervor de la perseverança és un títol que encara no pot ser utilitzat per una persona jove, ja que la perseberança o perseverança necessita el seu temps per a que es declare un hàbit. L'hàbit de la perseberança o la perseverança.
En falta o sense falta ortogràfica, aquest títol encapçala un espectacle ple de faltes i errors perseberats o perseverats que han necessitat el seu temps per a fer comprendre que allò que sembla ser, no sempre ha estat així. Per exemple, jo mateix.
Jo mateix i tot el que se'n deriva d'un recorregut sistòlic i personal, per la simpàtica i romàntica avantguarda actual que va des de l'Edat Mitjana fins al concepte determinant del "com més equivocat, millor".
És el plaer de no ser allò que tenies que ser, convertint-te tu mateix en la falta d'ortografia, d'un llenguatge que ofèn les ortodòxies.
Estem parlant d'un espectacle equivocat ple de raó en si mateix que marca la diferència entre el temps utilitzat i el temps viscut.
La percepció de la falta perseberant o perseverant és sempre inútil i ajuda al mateix temps a prioritzar la irresponsabilitat de l'acte per sobre de la seua lògica.
Aquesta nit segurament serà una nit d'errors.
Amb un altre títol, aquest espectacle funcionaria igualment.
Carles Santos (agost-2006)
