L'obra parla de la recerca d'un mateix, de l'originalitat de cadascú, del fracàs de les relacions pare/fill i de la capacitat -o de la incapacitat, que en aquest cas ve a ser el mateix- d'estimar, de ser feliç.
A través d'una petita peça teatral, que rep l'herència del millor Harold Pinter, Caryl Churchill cus la complexa relació d'un pare, Salter, amb els seus fills Bernard 1 i Bernard 2. Un d'ells és l'original, l'altre és un clon. Trenta anys després dels fets els fills descobreixen la veritat. I, lògicament, demanen explicacions al pare. Per què em vas clonar? Per què no vas tenir un altre fill? Per què sóc una còpia? Qui sóc jo? Què va passar amb la mare? Per què em vas abandonar? Per què no em vas estimar mai? Per què em vas sobreprotegir? Per què no sóc feliç? Per què? Per què? Per què? Un reguitzell de preguntes que sotmetran a judici aquest pare.
El cap de setmana vinent (26 d'octubre), el Cirvianum acollirà la posada en escena de l'obra "Passat el riu", amb Àngels Poch i Jordi Banacolocha, i amb direcció d'Oriol Broggi.
