El Camp de les Lloses de Tona celebra el Dia dels Museus

S’han convidat les escoles del municipi, hi ha hagut una jornada de portes obertes i s’ha presentat la joia de l’any, un conjunt de guarniments hípics.

Publicat el 19 de maig de 2009 a les 18:19



En motiu del Dia Internacional dels Museus que se celebra el 18 de maig any rere any, al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses s’han realitzat un seguit d’activitats per celebrar-ho.

17 de maig: el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses va oferir als visitants una jornada de portes obertes. Es va presentar la joia de l’any i es van fer visites guiades al jaciment. La festa, dins el marc de les festes sostenibles de la Mancomunitat de la Plana, va organitzar un petit tast de cervesa antiga.

18 de maig: el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses va convidar als estudiants de Tona  a participar de la celebració del dia dels museus 2009. Hi han participat estudiants de les escoles següents: CEIP el Castell, escola de l’Era de Dalt, escola Vedruna, i l’escola Pive. Els estudiants han conegut la joia de l’any 2009 i han compartit un esmorzar romà de pa i mel. El pa l’ha fet el forner del poble Joaquim Sañé, estudiós del pa i propietari del Museu del Pa de Tona. Els escolars més grans han après un joc romà de pilota que va tancar la jornada de festa.

El cavall, un element històric

La joia 2009 escollida al museu ha estat un conjunt de guarniments hípics de cavall: un  mos d’os, un element d’embocadura de ferro amb filet articulat, així com els aplics, en forma de campaneta fets de bronze, que anaven subjectats a les corretges de pell de les morralles del cavall. Les peces es  daten entre el 125 i el 75 aC.



S’han escollit aquestes peces atès el seu valor testimonial sobre la presència d’èquids a l’assentament; també testimoniada per les analítiques de fauna practicades. L’existència de cavalls es vincula al caràcter del lloc identificat com a vicus militar relacionat amb l’existència d’una legió que assentada en aquest territori està construint, en el s. II aC, una de les infraestructures viàries republicanes que comunicava les terres de l’interior amb la costa catalana.

La importància social i militar del cavall a l’antiguitat ha estat àmpliament reconeguda. L’efecte de superioritat que causa el genet enfilat dalt de l’animal és un fet social acreditat. Era emprat com a animal de càrrega, tir, transport i també com a aliment. Però el seu ús fonamental era el de servir com a animal de guerra. I el major prestigi era la seva  possessió.

Els elevats costos de manteniment feien que fos accessible a tan sols a uns privilegiats, per tant era un animal símbol d’estatus i alhora un emblema aristocràtic. 

El cavall també és un element de caràcter religiós. El cavall a l’antiguitat era considerat un dels animals més propers a l’home i als deus. Aquest prestigi fa que es documenti en les cerimònies religioses. El cavall era un animal de gran valor ritual, símbol de luxe i riquesa, atribut del guerrer, és per aquest motiu que es documenta juntament amb d’altres espècies animals i humanes en santuaris i també representat en exvots.