El Museu d'Art Medieval de Vic (MEV) ha obert les portes per ensenyar una d'aquelles sales que no es veuen mai: el taller de restauració i conservació. El motiu ha estat mostrar com es preparen i es tracten les obres d'art abans d'un préstec internacional, i també, l'estrena d'un nou mètode de desinsectació basat un sistema d'anòxia - l'eliminació total d'oxigen- per eliminar possibles insectes, com per exemple, els corcs.

El MEV cedeix una vintena de peces cada any a equipaments nacionals i internacionals, una fita important per a l'equipament perquè projecta la seva col·lecció al món, però que alhora comporta mesos de feina i preparació perquè les obres no sofreixin cap dany. Sense anar més lluny, aquest setembre el retaule de Santa Maria Magalena de Perella, de Bernat Martorell, viatjarà fins al Museu Städel de Frankfurt (Alemanya), on formarà part de l'exposició Maria Magdalena. Una dona entre el cel i la terra i compartirà espais amb pintures de Rubens, Artemisia Gentileschi, Cézanne o Van Gogh.

"Estem contents que aquesta obra s'estudiï i viatgi arreu del món", apunta la cap de l'àrea de conservació preventiva del MEV, Judit Verdaguer. El retaule de Santa Maria Magdalena de Perella és una pintura al tremp sobre fusta datada de mitjans del segle XV. És considerada una de les joies del gòtic català i ha estat escollida per a formar part de l'exposició del museu alemany perquè permet explicar el relat medieval al voltant de la figura de la santa.

Mesos de preparació

"Una de les tasques més rigoroses que fa un museu és la gestió d'un préstec internacional", una acció que comporta mesos de feina, "un treball molt especialitzat, llarg i rigorós on es treballa perquè l'obra viatgi amb les condicions de conservació i seguretat que estableix la llei", diu Verdaguer.

El procés compta amb diverses fases: primer de tot es valora el rigor del discurs del projecte i la viabilitat d'aquest per a la conservació de la peça; es preveuen els riscos que comporta moure l'obra i s'examina exhaustivament l'estat de conservació d'aquesta; es valoren les condicions ambientals de la sala d'exposicions de l'equipament cultural que rebrà la peça; es treballa en la preparació del viatge, se sol·liciten assegurances, es busquen empreses de transport que reuneixin les condicions adients de conservació i seguretat; es tramiten permisos d'exportació de l'obra amb el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya i un llarg etcètera per a garantir que la peça restarà intacta.

La gestió dels tràmits és llarga i complicada i no acaba aquí, ja que els tècnics del museu acompanyen l'obra fins a l'equipament on s'exposarà i en supervisen tots els moviments, des del muntatge i el desmuntatge, fins a les condicions ambientals de les sales d'exposició, entre altres. "Hem de marcar qualsevol petit deteriorament", insisteix la conservadora del MEV, afegint que "és una tasca invisible que implica molt esforç i que com a museu ens aporta prestigi".

Nou mètode de desinsectació

Una de les tasques més importants abans d'enviar una peça fora de les parets del MEV és assegurar-se que aquesta no té insectes xilòfags, especialment corcs. Per a fer-ho possible, el museu de Vic compta amb un nou mètode de desinsectació per anòxia: consisteix a introduir l'obra dins d'una bossa feta a mida que se segella hermèticament juntament amb unes bosses absorbents que eliminen l'oxigen, situant-lo a nivells que provoquen la mort per ofegament dels insectes. També s'introdueix un aparell per fer seguiment i monitorar el procés, que té una durada aproximada de 24 dies durant els quals els conservadors del museu controlen que tot surti sobre el previst.

"Les obres sobre fusta poden tenir corcs i, tot i que en aquest cas no se n'han detectat, li fem el tractament com a mesura de prevenció", explica el conservador del MEV Francesc Tornero sobre el retaule de Bernat Martorell..

En referència al nou tractament, detalla que "és un sistema ecològic i inert, que no aporta nous materials a la peça, no genera residus tòxics i no és perillós". És la primera vegada que el MEV utilitza aquest mètode, ja que fins ara s'injectaven insecticides o gas a les obres per a la desinsectació.