Kwabena Amponsa, un alumne del taller d’ocupació va ser el que va trobar el pot de vidre i el divendres es mirava amb expectació el seu contingut. Des de fa uns dies treballen per traslladar aquest monument, peça per peça. L’any 1971 es va traslladar uns 50 metres degut a l’ampliació d’una indústria situada a la zona i ara es vol reubicar al seu lloc original, a petició dels veïns.
El pot que va trobar en Kwabena és de vidre i porta una etiqueta escrita a màquina que diu el següent: “Aquest pot guarda un altre pot trobat dins el monument dels morts de l’aiguat de l’any 1863 en el dia del seu trasllat. 23 d’abril de 1971”.
Al destapar aquest primer pot, s’hi ha trobat un document plegat i molt humit que no s’ha pogut obrir ja que segons l’arxiver “probablement té fongs” i requereix un tractament especial per tal de no danyar-lo. Aquest paper gruixut embolica un diari de l’època i un pot de vidre cilíndric amb la tapa totalment malmesa per l’oxidació. En aquest paper gruixut hi ha escrit amb lletra manuscrita de cal•ligrafia amb tinta blava, segurament de bolígraf: “El mes d’agost de 1971 s’ha traslladat aquest monument i s’ha urbanitzat el carrer Soledat. Els veïns...”
El segon pot, ha tingut més sorpreses. En primer lloc s’hi ha trobat set monedes de l’època. Concretament 50 cèntims d’Alfons XIII (1900) de plata; una pesseta d’Alfons XIII “pelón” (1894), falsa amb bany de plata; dos pessetes de la I República Espanyola (1870) de plata; dos cèntims d’Alfons XIII (1904) d’aram; 20 cèntims d’Alfons XII (1879) d’aram; 10 cèntims de la I República Espanyola (1870) d’aram i un cèntim de la I República Espanyola (1870) d’aram. En aquest recipient s’hi ha trobat un full de calendari del 22 de setembre de 1914 i un paper cargolat en el qual s’hi ha pogut llegir que el monument es va construir per commemorar els 50 anys d’aquest aiguats, contretament el 1913.
Els aiguats del 8 d’octubre de 1863 van causar la mort de més de 50 persones enduent-se famílies senceres, moltes d’elles del carrer de Sant Francesc, i provocant pèrdues materials incalculables a causa de la crescuda dels rius Meder i Gurri. Segons la Gazeta Montayesa de l’11 d’octubre de 1913, en la crònica del funeral pels 50 anys dels aiguats “l’assistència de les autoritats i altres entitats al funeral serà l’ocasió de determinar l’erecció d’un monument”. La crònica continua afirmant que “ja s’ha parlat d’una creu monumental al cap del Pont o a la placeta que ja es deia Pla de la Creu per haver-hi hagut abans una de molt artística davant del vell convent dels Frares Predicadors”. Així doncs, va ser l’any 1913 que es va decidir aixecar el monument en forma de creu, que ara per segona vegada a la seva història, es trasllada de lloc.
