El Santuari de Puig-agut de Manlleu commemora els 125 anys de la seva benedicció

Aprofitant l’efemèride, s’han reeditat uns goigs impresos, per primer cop, el 1933.

Publicat el 30 de juny de 2011 a les 06:47
El Santuari de Puig-agut de Manlleu prepara l’acte central de les celebracions que commemoren el 125è aniversari de la seva benedicció. D’entre les activitats destaca una nova i especial edició dels “Goigs a llaor al Sacratíssim Cor de Jesús” impresos, per primer cop, el 1933. S’ha fet una tirada de 100 exemplars numerats, per a col•leccionistes.

A l'anvers es troba la lletra, que continua amb la de mossèn Ramon Roca (amb l’adaptació aportada fa uns anys), i la música de mossèn Lluís Brugarola (com ja eren els de 1933). La nova il•lustració és de Toni Donada, que ha recollit els diferents elements simbòlics relacionats amb el Santuari. Al revers, hi consta una relació de notes històriques del temple, elaborada per Àlex Roca, acompanyada per una fotografia realitzada per Xavier Valls. Aquesta reedició, a més, ha comptat amb la revisió literària de Nora Vela, i una nova edició musical a càrrec de Josep Capdevila.

Més informació, al butlletí El Far de Puig-agut




Una tarda emotiva

Per un altre costat, la Pabordia de Puig-agut continua amb les celebracions del 125è aniversari de la benedicció del Santuari. Per aquest proper diumenge 3 de juliol hi ha previst l’acte central, amb una tarda ben emotiva.

Programa del diumenge 3 de juliol de 2011:

- A  2/4 de 6 de la tarda: rés del Sant Rosari

- A les 6 de la tarda: celebració de la Santa Missa. Presidirà la cerimònia el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova.

- Després de la missa: audició de sardanes amb la cobla Canigó.

El moment més especial de la trobada tindrà lloc després de la missa. El bisbe Romà Casanova beneirà la reproducció fidel del timpà que hi havia damunt la porta d’entrada a l’edifici fins a 1936. Representa l’escena en què Jesús mostra les seves ferides a l’incrèdul Tomàs.

És un pas més en la recuperació d’elements artístics del Santuari original, projectat per Ramon Madirolas i Codina a la dècada de 1880, i en l'embelliment de la construcció.