El secretari d'Estat d'Universitats clausura a Vic la Fira Universitat-Empresa

Publicat el 27 de març de 2009 a les 20:01

Rubiralta assegura que la universitat és l'espai màxim per exercir un “diàleg crític” però que mai s'acceptarà la “violència i la coacció” per imposar idees. El secretari d'Estat considera que s'estan obrint al “màxim” els canals de diàleg per poder debatre algunes de les idees dels grups antiBolonya.

Màrius Rubiralta admet que aquesta manca de comunicació ha fallat en “tots plegats”. El màxim responsable d'Estat en temes universitaris diu que hi ha un “conjunt de situacions” com el “maltractament” que senten algunes àrees d'humanitats i ciències socials que es podien haver “solucionat abans”. En aquest sentit, ha destacat la proposta que ha fet la ministra Cristina Garmendia a un grup de 18 persones d'aquesta especialitat i que són “crítics” amb el pla perquè posin sobre la taula les millores que consideren que es podrien aplicar al projecte europeu.
 
 
Rubiralta no considera que els conceptes del pla Bolonya s'hagin explicat malament sinó que el principal problema és que aquest procés va començar tard perquè es van desaprofitar diversos anys per poder debatre'n l'aplicació. El secretari d'Universitats diu que fins el curs 2005-2006 no es va iniciar la discussió sobre la tipologia d'ensenyament. Aquest fet va comportar haver de fer el procés en molt pocs temps fet que ha comportat que tots els problemes surtin “en molt poc temps”.
 
El secretari d'Estat d'Universitats discrepa de l'opinió que Bolonya comporti una dificultat d'accés a la universitat per part de les rendes baixes i mitjanes. Aquest és un dels principals arguments dels opositors. Per a Rubiralta, si aquest és l'argument principal “no hi hauria protestes”. El dirigent espanyol remet al pla d'acció per universitats del 2009 aprovat pel govern estatal on es va ampliar l'aportació pública en 37 MEUR, fet que demostra el “compromís” amb la universitat pública. Aquest pla diu que és un sistema d'accés a beques “modern” i “adequat” a la nova estructuració universitària. El dirigent universitari considera no hi ha cap voluntat de transformar beques en préstecs.