Jacint Verdaguer sempre ha estat una figura controvertida, amb un impacte popular innegable. Home d'Església, prosista –"el més valuós del segle XX", segons afirmava Josep Pla–, protagonista de diversos mites i facècies, personalitat de gran rellevància a la societat del seu temps i, per sobre de tot, gran renovador de la poesia catalana que va incorporar a la nostra literatura l'ideari del romanticisme i del simbolisme. Verdaguer (1845-1902) com a baula imprescindible per entendre l'esclat de la poesia catalana d'un segle XX de gran riquesa i que desemboca en un present de qualitat ja del tot consolidada.

Més enllà del mite, però, en la figura de Verdaguer hi batega un home de carn i ossos, visible ara a Verdaguer. Una biografia (Quaderns Crema, 2016), escrit per Marta Pessarrodona i Narcís Garolera, dos autors que uneixen ploma i esforços per reivindicar la figura literària de mossèn Cinto. El llibre, que també està previst que sigui editat en castellà per Acantilado, pretén que l'escriptor de Folgueroles deixi de ser un autor pràcticament desconegut, desterrat de l'imaginari modern "a causa d'una lectura minsa" i, sovint, "abordada des del tòpic i amb una visió reduccionista".

La biografia, acompanyada d'un annex documental amb textos inèdits i editada amb una destacable pulcritud, és escrita amb la voluntat d'interessar "tant a l'especialista com a qui s'atansa per primera vegada a un dels personatges fonamentals de les lletres catalanes". Correspondència, declaracions de testimonis o testaments són part de la documentació adjuntada en un volum rigorós i amè, i que vol ajudar el lector a conèixer i estimar "l'escriptor més important de la nostra Renaixença", tal com afirmen els autors en una aclaridora Justificació inicial.

Reivindicació de la figura de Mossèn Cinto

En aquest sentit, Garolera ho explicava, taxativament, en la presentació del llibre feta fa uns dies: "oblidem que Verdaguer era un gran escriptor, que va refer el català i que també va elevar-lo". Durant l'acte, l'autor de Verdaguer. Una biografia es lamentava de l'actual desconeixement sobre la figura de l'autor del Canigó, un desconeixement estès gràcies a obres com El poeta del poble, d'Andreu Carranza, Premi Josep Pla, el jurat del qual Garolera considera que "no té vergonya". "Verdaguer ens ha acabat arribant com 'Mossèn Cintura', però ha tingut moltes cares", defensa, al seu torn, Pessarrodona.

La poeta i coautora del llibre recorda el trànsit de Verdaguer per diferents estadis fins a convertir-se en una figura de prestigi, a nivell de la millor literatura del moment. Potser per això Garolera lamenta que el personatge que hagi arribat fins a l'actualitat sigui el Verdaguer exorcista: "És com si a França fessin de Victor Hugo només un espiritista, que ho era. Ens estem fagocitant". A través d'humor, sentit narratiu i ritme, el llibre permet endinsar-se en la intensitat biogràfica d'un personatge irrepetible, tant a nivell humà com a nivell intel·lectual, que hauria d'ocupar un lloc destacat en la perspectiva literària europea.