L'Associació de Diabètics d'Osona organitza la xerrada:
"La diabetis no té color"
DIMECRES 20 DE MAIG
Xerrada a càrrec de Montse Castells, dietista i educadora en diabetis del CHV.
Amb la col•laboració de Bouarfa Ahrrou i Laila Karrouch, membres del Servei de Traducció del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d'Osona.
Interpretació en Llengua de Signes Catalana a càrrec de l'Agrupació de Sords de Vic i comarca.
Lloc: Casal Claret, carrer de la Ramada,14. Vic
Horari: Doble sessió, a les 16:00h i a les 19:00h.
--------------------------------------------------------------------------------
Montse Castells, en el següent article, explica l'augment de la diabetis en el col•lectiu immigrant i avança alguns dels arguments que parlarà a la xerrada
La diabetis no té color
La diabetis afecta a tot el mon i és una malaltia que va en augment. Si al 1995 hi havia 118 milions de persones amb diabetis al mon, pel 2010 es creu que ja n’hi hauran 221 milions.
L’augment de la immigració ha canviat el color de les nostres consultes, havent-hi persones de diferents cultures, costums i maneres diverses d’entendre la malaltia.
Des de sempre s’ha associat la paraula malaltia a: dolor i patiment.
El fet que la diabetis no provoqui cap mena de dolor, ni símptomes (excepte en segons qui tipus de diabetis), fa que molts d’aquests pacients, no ho visquin o no creguin que és una malaltia; però és una malaltia que cal ocupar-se’n. I per tant, tenen dificultats amb el compliment dietètic i terapèutic. Aquesta dificultat és més agreujada en els immigrants i les seves diferències culturals.
Els immigrants per adaptar-se al seu nou país de destí, modifiquen la seva dieta en major o menor mesura. Els canvis més freqüents en el seu procés d’occidentalització sol ser l’increment de greixos i productes amb alt contingut de sucres. I solen reduir la ingesta de fibra alimentària, i a canvi solen introduir més dolços, galetes i begudes ensucrades. Com a conseqüència solen augmentar de pes. Per cada kg de pes de més que es guanya (per sobre del pes adequat que li correspon a cadascú), s’incrementa el risc d’aparèixer Diabetis en un 4,5 %.
La nostra feina serà convencer-els que no tot el que troben al mon occidental es bo. Caldrà potenciar que prenguin més fibra alimentària continguda en vegetals, llegums i fruita fresca; menys greixos en els cuinats, patates fregides i ”chips”, i menys Hidrats de carboni refinats com: “bolleria”, sucres, sucs i refrescos…
Hem de conèixer com cuinen els aliments i la capacitat econòmica del pacient per adquirir determinats aliments.
La dificultat per entendre’ns en molts d’aquests pacients és molt alta.
Donada l’alta prevalença (número total de casos) de la diabetis registrada per determinades ètnies de risc (llatins, africans, asiàtics, nadius americans i del pacífic), l’ A.D.A.(Associació Americana de Diabetis) recomana que es facin, a partir dels 30 anys d’edat, anàlisis del seu sucre de la sang cada 1-2 anys (si es té sobreprès, abans d’aquesta edat), per a poder detectar la diabetis abans que apareguin les seves múltiples complicacions. Es recomana fer controls de glucosa, no tenir sobreprès, i tenir el colesterol i la tensió arterial dins dels valors recomanats.
El pacient immigrant està acostumat a viure i sobreviure el dia a dia i no pensa massa en el futur, en com es pot trobar demà... I en canvi, la nostra cultura es basa més en la prevenció. És molt important que el pacient immigrant entengui el concepte de “prevenció”.
No oblidem l’exercici, doncs ha d’ésser una part imprescindible de prevenció o tractament de la Diabetis, també pels immigrants. Però ens hem d’adaptar a les característiques de cada persona si volem que les nostres recomanacions tinguin èxit. Segons quins esports, no els podem proposar. Però sempre es pot anar a caminar, i aquest és un magnífic exercici.
Mitjançant xerrades a la població, o els dies que venen a les consultes als Centres de Salut, volem aprofitar per millorar els seus coneixements sobre la Diabetis, que vagin assumint que han d’ocupar-se d’una malaltia que ara no fa mal i que es vagin involucrant en la seva pròpia cura.
Montse Castells
Dietista–Educadora en Diabetis
Hospital General de Vic
Consorci Hospitalari de Vic
