29
de novembre
de
2023, 07:00
Actualitzat:
05
de desembre,
17:28h
Un repic de campanes perquè plogui. Aquesta és la intenció del toc de tempesta a Santa Bàrbara que ha recuperat el grup de campaners de la Catedral de Sant Pere de Vic –a iniciativa del Museu d'Art Medieval de la ciutat-, un ritme que ressonarà aquest dijous 30 de novembre per tota la capital d'Osona en un dels primers actes de La Prèvia del Medieval.
Es tracta d'un repic que, antigament, s'utilitzava per foragitar les tempestes i els estralls que els aiguats podien provocar als camps. Ara, però, s'ha reinventat i, en el context actual de sequera, sonarà des de la seu episcopal de la ciutat per "cridar a la pluja": "El farem a la inversa, intentarem que plogui".
El toc de campanes és una mostra més d'aquest patrimoni històric i cultural de la nostra societat, tradicions que amb el pas del temps s'han perdut.
A nivell tècnic, consisteix en un repic simple de les dues campanes grans del campanar -reconstruïdes l'any 1941-, un ritme amb múltiples variants locals i que, segons creien els nostres avantpassats, tenia el poder de trencar i desfer els núvols.
Un toc que s'ha recuperat –i reinventat- a partir de documents procedents d'altres indrets del territori, ja que a l'Arxiu Episcopal "no està documentat". Aquesta és una de les principals complicacions a l'hora de reproduir el patrimoni cultural del passat, detalla Michel Desmier-Oliveres, historiador, guia de Vic i membre dels campaners de la ciutat: "La part més complicada és documentar els repics, hi ha tot un treball d'historiador i recerca que hi intervé".
Des del grup de campaners de la seu episcopal de la capital d'Osona detallen que "el que se sent habitualment són les campanes horàries del rellotge", uns "tocs civils" fets per la maquinària del rellotge.
Ara, volen recuperar "el toc litúrgic" i el pròxim pas, expliquen, és fer un calendari anual amb la intenció de fer sonar altre cop aquells repics tradicionals lligats a esdeveniments importants de la ciutat, com per exemple, el toc de Festa Major o el de Corpus.
El campanòleg Xavier Pallàs, impulsor de l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas, és l'encarregat de confeccionar el projecte: "El problema d'aquest campanar és que, en el seu moment, es van automatitzar els repics i es van retirar la majoria dels mecanismes per poder tocar manualment". En aquesta línia, detalla que les campanes estan "apinyades" i "sense possibilitat de poder-se moure". Aquest fet és "un problema important" perquè queden "encaixonades" i no tenen recorregut.
Pallàs proposa tornar a col·locar les campanes on estaven antigament –alçades a les bigues superiors de la sala-. D'aquesta manera, les més grans "quedarien alliberades per poder ventar i seure", és a dir, podrien girar i també quedar invertides amb la copa mirant amunt. Pel que fa a les campanes petites "també se'ls posaria un jou" –l'element que les sosté- aconseguint que es poguessin tocar "amb les tècniques tradicionals, com s'havia fet durant segles".
L'any 2017, la Generalitat de Catalunya va declarar el toc de campanes com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, i l'any 2022, la UNESCO va catalogar-ho com a patrimoni immaterial de la humanitat. En aquesta línia, la recuperació d'aquesta tradició "és una tendència que va sorgint arreu d'Europa", subratlla el campanòleg: "És un llenguatge propi de la nostra cultura i identitat".
Un any després, aquest municipi ha reprès la tradició i, un cop per setmana, la campaneria sona de manera manual. "Tenim la sort que els tocs no havien desaparegut del tot, ja que seguien a la memòria de moltes persones", apunta Vilarrasa, qui també és membre dels campaners de la Catedral de Vic.
A Seva, formen part del grup quatre persones, entre les quals hi ha la filla de l'últim campaner del poble: té 90 anys i, des de ben petita, ja pujava al campanar del municipi: "Ens ha ensenyat tots els tocs que es feien".
Altres municipis de la comarca també s'han sumat a la iniciativa. És el cas de Centelles on l'Arnau Toll, conservador i restaurador, en lidera la recuperació. Explica que l'últim campaner del municipi es va jubilar l'any 1996, amb la sort que "se li va fer un homenatge i tenim una gravació amb tots els tocs".
Es tracta d'un repic que, antigament, s'utilitzava per foragitar les tempestes i els estralls que els aiguats podien provocar als camps. Ara, però, s'ha reinventat i, en el context actual de sequera, sonarà des de la seu episcopal de la ciutat per "cridar a la pluja": "El farem a la inversa, intentarem que plogui".
Tradició i patrimoni
Segles enrere era habitual la utilització de sistemes de llenguatge i comunicació estretament lligats a la religió i la litúrgia. Per exemple, en el cas de les sequeres, les rogatives religioses eren un element clau per determinar i conèixer el seu impacte. Les oracions, exposicions de relíquies, romeries o peregrinacions eren manifestacions recurrents en aquest context, i marcaven el grau de complexitat de cada moment.El toc de campanes és una mostra més d'aquest patrimoni històric i cultural de la nostra societat, tradicions que amb el pas del temps s'han perdut.
Toc de tempesta a Santa Bàrbara
Arreu del país han sorgit iniciatives per recuperar la tradició del repic de campanes manual. Aquest és el cas de Vic, on un grup de persones –ja en són una dotzena- s'han proposat fer sonar de nou la campaneria de la Catedral de Sant Pere. Després de mesos de preparació, s'estrenaran aquest dijous 30 de novembre, en el marc de La Prèvia del Medieval i amb el toc de tempesta en honor a Santa Bàrbara, un repic que a l'època medieval sonava per foragitar els aiguats violents que causaven estralls als camps: "En aquest cas el farem a la inversa, intentarem que plogui", explica David Iglesias, un dels impulsors del grup.A nivell tècnic, consisteix en un repic simple de les dues campanes grans del campanar -reconstruïdes l'any 1941-, un ritme amb múltiples variants locals i que, segons creien els nostres avantpassats, tenia el poder de trencar i desfer els núvols.
Un toc que s'ha recuperat –i reinventat- a partir de documents procedents d'altres indrets del territori, ja que a l'Arxiu Episcopal "no està documentat". Aquesta és una de les principals complicacions a l'hora de reproduir el patrimoni cultural del passat, detalla Michel Desmier-Oliveres, historiador, guia de Vic i membre dels campaners de la ciutat: "La part més complicada és documentar els repics, hi ha tot un treball d'historiador i recerca que hi intervé".
David Iglesias i el Michael Desmier-Oliveres fent un repic de campanes manual a la Catedral de Vic. Foto: Oriol Clavera
Tres dècades sense toc manual
Durant els anys vuitanta i noranta del segle passat, es va automatitzar el sistema del repic de campanes a la majoria dels campanars del país. Vic no van ser una excepció, deixant perdre durant dècades el toc manual al campanar romànic de la ciutat.Des del grup de campaners de la seu episcopal de la capital d'Osona detallen que "el que se sent habitualment són les campanes horàries del rellotge", uns "tocs civils" fets per la maquinària del rellotge.
Ara, volen recuperar "el toc litúrgic" i el pròxim pas, expliquen, és fer un calendari anual amb la intenció de fer sonar altre cop aquells repics tradicionals lligats a esdeveniments importants de la ciutat, com per exemple, el toc de Festa Major o el de Corpus.
Un projecte per reorganitzar les campanes de la Catedral de Vic
Fa uns anys, amb la voluntat d'obrir el campanar romànic de Vic a la ciutadania, es van fer reformes a l'estructura del monument. Amb la restauració, es va canviar la ubicació original de la campaneria fent que la disposició no sigui l'òptima pel toc manual. Per aquest motiu, s'està realitzant un estudi per reorganitzar els elements dins de l'espai.El campanòleg Xavier Pallàs, impulsor de l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas, és l'encarregat de confeccionar el projecte: "El problema d'aquest campanar és que, en el seu moment, es van automatitzar els repics i es van retirar la majoria dels mecanismes per poder tocar manualment". En aquesta línia, detalla que les campanes estan "apinyades" i "sense possibilitat de poder-se moure". Aquest fet és "un problema important" perquè queden "encaixonades" i no tenen recorregut.
El campanar romànic de la Catedral de Vic té fins a vuit campanes, la més antiga de les quals data del segle XVI i és d'estil gòtic. Foto: Oriol Clavera
Pallàs proposa tornar a col·locar les campanes on estaven antigament –alçades a les bigues superiors de la sala-. D'aquesta manera, les més grans "quedarien alliberades per poder ventar i seure", és a dir, podrien girar i també quedar invertides amb la copa mirant amunt. Pel que fa a les campanes petites "també se'ls posaria un jou" –l'element que les sosté- aconseguint que es poguessin tocar "amb les tècniques tradicionals, com s'havia fet durant segles".
L'any 2017, la Generalitat de Catalunya va declarar el toc de campanes com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, i l'any 2022, la UNESCO va catalogar-ho com a patrimoni immaterial de la humanitat. En aquesta línia, la recuperació d'aquesta tradició "és una tendència que va sorgint arreu d'Europa", subratlla el campanòleg: "És un llenguatge propi de la nostra cultura i identitat".
"Tenim la sort que els tocs no havien desaparegut del tot"
Amb l'electrificació de la majoria de campanars del país, doncs, s'han perdut els tocs manuals, explica Gil Vilarrasa, campaner titular de Seva, a qui se li va posar "entre cella i cella" recuperar aquest patrimoni: "Vaig encarregar un projecte per tornar a instal·lar tots els mecanismes que fan possible els repics manuals de campanes a Seva".Un any després, aquest municipi ha reprès la tradició i, un cop per setmana, la campaneria sona de manera manual. "Tenim la sort que els tocs no havien desaparegut del tot, ja que seguien a la memòria de moltes persones", apunta Vilarrasa, qui també és membre dels campaners de la Catedral de Vic.
Iglesias, Toll, Vilarassa i Desmier-Oliveres al campanar romànic de la Catedral de Vic. Foto: Oriol Clavera
A Seva, formen part del grup quatre persones, entre les quals hi ha la filla de l'últim campaner del poble: té 90 anys i, des de ben petita, ja pujava al campanar del municipi: "Ens ha ensenyat tots els tocs que es feien".
Altres municipis de la comarca també s'han sumat a la iniciativa. És el cas de Centelles on l'Arnau Toll, conservador i restaurador, en lidera la recuperació. Explica que l'últim campaner del municipi es va jubilar l'any 1996, amb la sort que "se li va fer un homenatge i tenim una gravació amb tots els tocs".