Pintor, dibuixant i gravador, a finals dels anys 40, ell i una nova generació d'artistes endeguen a Barcelona l'activitat artística contemporània, irrompuda per la Guerra Civil, i dins els límits que la dictadura franquista permetia. Eren Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, units al principi en bona part a la revista Dau al Set, de la qual en fou director. Tots ells van seguir camins diferents, essent Joan Ponç però el que es va mantenir més fidel a l'esperit de Dau al Set.

Se l'ha definit com un genial faulista de formes que va voler expressar a través de l'art el que l'ensenyament convencional o l'època no li permetia de fer. La seva pintura està poblada d'elements humans, animals, vegetals, còsmics, geomètrics, arquitectònics, referències a la mort, al sexe, disposats en suspensió en una misteriosa i encantada superfície pictòrica. Hi entreveiem personatges insòlits, estranys, deformats, bestiari fantàstic; tot plegat dóna peu a trames fantasmagòriques i demoníaques, en una síntesi pictòrica que uneix el surrealisme i l'expressionisme, plasmat en el seu particular magicisme figuratiu.
L'exposició estarà oberta fins al 23 d'abril.
