"L'hora quieta" relata la història d'un amor prohibit entre dos frares a l'edat mitjana. L'acció transcorre al segle XIV, durant la convulsa època del cisma d'Occident i dels rebrots de la pesta negra. L'acció es desenvolupa en un dels monestirs històrics de Catalunya, el de Sant Llorenç del Munt situat a la comarca d'Osona.
L'enamorament ocult dels dos protagonistes esdevé una font contínua de patiment i lluita amb la pròpia consciència religiosa, però alhora significa l'experiència més plena i feliç de les seves vides. L'amor absolut triomfa sobre els terrors medievals i els dóna la força necessària per arribar al fons de la relació, siguin quines siguin les conseqüències. Tot i que conté escenes de sexe explícit homosexual, L'hora quieta no cau en la grolleria ni el recurs fàcil, sinó que presenta les relacions entre els frares amb una delicadesa i ponderació poc comuns.
Maria Dolors Farrés (Vic, 1962), llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autora de la novel•la curta "Ciutat ambre" (Columna) i del llibre "El Pla del Remei". Ha treballat com a redactora i col•laboradora en diverses publicacions de la comarca d'Osona i en la revista Compartir, de la Fundació Espriu, així com en els fascicles Imatges,... records de la vida d'Osona i el Ripollès. Ha estat locutora de les emissores Onda Rambla, Ràdio Vic, Ona Osona i corresponsal de Catalunya Ràdio. També ha col·laborat a La Marxa de Catalunya. En l'actualitat, retirada de les activitats periodístiques, es dedica exclusivament a la creació literària.
L'argument de "L'hora quieta"
L'acció de la novel•la titulada provisionalment L'hora quieta es desenvolupa al segle XIV, en el priorat osonenc de Sant Llorenç del Munt, un dels diversos monestirs que comparteixen el mateix nom a Catalunya. Els protagonistes, dos frares de l'orde agustinià, senten atracció homosexual des del moment que es veuen, l'any 1378, una de les èpoques més convulses de l'edat mitjana: l'esclat del Cisma d'Occident i els rebrots devastadors de la pesta negra.
El metge Galzeran de Monsingle i el traductor Berenguer de Vallclara, fills de famílies osonenques benestants, es veuen obligats a treballar en una activitat conjunta, la traducció al català d'obres llatines de contingut mèdic, entre les que destaquen alguns tractats d'Arnau de Vilanova. Quan es manifesten els seus desitjos contranaturals, de seguida comença la dura batalla amb les pròpies consciències religioses, entrenades per a la conducta disciplinada i el celibat.
Galzeran i Berenguer procuren per tots els mitjans evitar el pecat capital que representaria la unió física entre homes, però l'amor absolut triomfa sobre els terrors del segle XIV i els dóna força per arribar al fons de les seves ànimes i obrar en conseqüència.
