Tot i les fredes temperatures d’aquest cap de setmana a Vic, dissabte a la nit, el Pasternak era un bullici de cossos que es tocaven i s’oloraven en una sala repleta que esperava amb ànsia l’actuació que celebrava el sisè aniversari d’aquest espai. Els catalans Love of Lesbian, que van començar cantant en anglès i ja porten uns discos fent-ho en castellà, no van decebre i en més de dues hores de concert van aconseguir que les mans de la gent en contacte amb les seves lletres “se desvanecieran” amb temes com “Domingo astromántico”, una de les primeres del repertori. La gent corejava amb ganes les cançons, a vegades se sentia més el veí suat del costat que el mateix Santi Balmes (vocalista) amb la seva particular veu sensual. Balmes va afirmar que volien contrarestar el fred de fora amb la creació d’un clima tropical a la Pasternak, i ho van aconseguir creant aquest microclima intern en una sala que ha perdut el fum des de la llei del tabac, però que ara nota altres olors. Durant aquella nit freda a Vic, dins la Pasternak es va mantenir viva una realitat alternativa conformada per “Universos infinitos”, la gent busca respostes dins el lirisme i les relacions humanes que emmarquen les lletres del seu darrer disc, “1999”, i el públic es va endinsar profundament en l’univers dels lesbianos. Temes com “Segundo asalto”, “Música de ascensores” o “Incendios de nieve” van fer vibrar tota la sala.

Amb un to familiar i divertit, Balmes afirmava que si les seves lletres han permès fotre algun clau a la gent que els escoltàvem, se n’alegren molt, i que els agradaria notar-ne els orgasmes com passava en una peli de Woody Allen. També es va celebrar amb cava l’aniversari del bateria, Jordi Roig, que el públic va obsequiar amb l’anys i anys estil Súper 3.

Un concert carregat de qualitat musical i de bon humor en definitiva que podria haver gaudit d’un so més aconseguit, però tenint en compte les limitacions de la sala i l’atapeïment de l’espai, acabava amb una nota força alta donada per gent vinguda d’arreu d’Osona, però també del Bages, del Berguedà, del Barcelonès, etc. Les entrades estaven exhaurides força dies abans de l’actuació.

Els músics també van fer tocar les campanades del 1999 per l’aniversari de la sala, i van mantenir la tradició de baixar al públic amb el conseqüent bany de cervesa que comportava. El baixista que té vocació de showman va reaparèixer mig despullat amb unes cintes sobre els mugrons, el “Amante guisante”, “John Boy” i un homenatge a “Porque te vas” van posar el colofó final dels bisos, abans d’acabar el complert recital del recorregut per la seva discografia amb una relaxant “Voy a romper las ventanas”, del seu darrer disc, “1999”.

En definitiva, pop rock més o menys indie de gran qualitat d’un grup que Robert Smith va triar per telonejar els The Cure a l’Estat espanyol, i que almenys a Vic va fer música per les masses tal i com deien irònicament els Depeche Mode ja fa uns anys. LOL semblen no tenir sostre, i si segueixen aquesta línia queda força clara la seva projecció internacional. No sé si els tornarem a veure aviat per Vic però la Sala Pasternak se’ls ha fet clarament petita.