"Away from beaches and mountains", "Elegant Romanesque belfry" o "capital de la antigua tribu íbera de los ausetanos". Així descriuen Osona i Vic les grans guies turístiques del mercat com "Lonely Planet","Guías Visuales" o la guia "Michelin".

A osona.com les hem volgut recollir per veure com es pensen que ens veuran els turistes que ens visitin. L'aventura està servida i, sobretot, no es posin les mans al cap perquè el paper ho aguanta tot.

Capítol 1: ‘Michelin’, com veu Osona la mare de totes les guies?

La guia "Michelin" gaudeix d’un glamour com poques coses. Va ser la primera i conserva un cert aire històric. Com aquells vells restaurants que generació rere generació mantenen una cuina viva que perfuma de rostit els records sense gaires escarafalls. Solvència contrastada, en diuen. Tant és així que els soldats nazis van envair Europa dirigint els seus blindats amb les guies "Michelin".

Segurament que el fabricant de rodes ho recordarà tota la vida. “Mon Dieu! La Grandeur envaïda amb les seves guies!” Devien pronunciar d’aquella manera que només saben fer els francesos els germans  André i Edouard Michelin, creadors de la mare de totes les guies de viatge. Per cert, no es confonguin, ni l’André ni l’Edouard s’assemblaven a la rondanxona mascota. 

D’entrada, hem de dir, que deixa molt bé Osona. Recomana una àmplia visita i té el detall d’anomenar les coses pel seu nom. En diu ‘”langonissa” (sic), no com altres guies, sobretot  editades per espanyols, que tenen la mania de confondre els ous amb les castanyes i insisteixen a dir “salchichón” a la joia de la corona de la nostra terra, tot i que després utilitza el sòrdid terme per identificar aquesta estranya “catalan sausage”. Els senyors de "Michelin" ens recomanen visitar la capital, Vic, Sant Pere de Casserres i, sorpresa, el Monestir de Santa Maria de l’Estany. Bé, no els culpin, si aquí no ens aclarim ni amb les vegueries, no exigim als francesos, precisament el paradigma de la “descentralització territorial”, que entenguin la nostra estable divisió comarcal. Ja en van tenir prou amb el timbaler del Bruc.

De Vic ens qualifica d’imprescindible la plaça Major (sic), el Museu Episcopal, el Palau Episcopal, el claustre i ni esmenta el Temple Romà, cosa que rebla la serietat de la guia en evitar la visita de creatives maquetes gegants.  Del Museu Epicopal cal dir que el valora el que en termes culinaris en diríem “tres estrelles”. Per als editors francesos, la col•lecció del romànic i el gòtic és única, cosa que ens ha d’honorar, donat que els gals no són gaire generosos fora del seu Louvre o Orsay.
.
Ens consideren antics, i bells. I sobretot, que també ens envaïren els romans. El trauma de Vercingentòrix, el guerrer gal que es va rendir a les ordes del Cèsar, no els hi traurà ni la Carla Bruni, a qui personalment, no em faria res explicar-li la conya de les vegueries i la tradicional elaboració de la llonganissa. Vive la France! 

- Veure la guia "Michelin" (PDF)