Pierre Lévy va néixer a Tunísia el 1956 i, en aquests moments, és professor de la Universitat d'Otawa. La seva formació originària és en el camp de la història, ampliada més endavant en la història de la ciència. És autor de nombrosos llibres i articles sobre les implicacions culturals, antropològiques, estètiques, econòmiques, socials i polítiques de la revolució digital. En aquests moments treballa en el disseny i la implantació d'una arquitectura universal de la informació.
Precisament, per poder entendre aquesta arquitectura, el filòsof va iniciar la seva xerrada d'ahir amb un recorregut a través de la història de la comunicació, des de l'oralitat fins al ciberespai actual, passant per la invenció de l'escriptura, l'alfabet i l'aparició dels mitjans de comunicació. "Tots els grans canvis a la història de la comunicació de l'ésser humà han significat grans canvis polítics, culturals o polítics a la història de la humanitat", diu Lévy. "I ara estem a l'inici d'un altre gran canvi amb tres trets diferencials: la xarxa arriba a tot arreu, hi ha una intercomunicació entre els documents (un sol metadocument creat per tothom i interpretat per tothom) i un nou paper del software com a transmissors dels signes", afegeix.
La fragmentació lingüística, cultural i disciplinària
Segons Lévy, aquest nou àmbit comunicatiu pateix tot un seguit de problemes que provoca que es desaprofitin les possibilitats que ofereix. "La fragmentació lingüística, cultural i disciplinària, i la recerca per mitjà de caràcters i no de conceptes converteix el ciberespai en un caos i un laberint", assegura el professor. També hi ha altres límits, com la no automatització dels hiperlinks (salts d'un document a l'altre, que s'han de fer manualment) o la recerca per conceptes semàntics propers, entre d'altres.
"Per solucionar-ho, cal conèixer l'arquitectura del ciberespai i ordenar-la", diu Lévy. El professor va posar un exemple gràfic per entendre la situació: "És com una llibreria amb molts documents, sense catàleg i que no està ordenada d'una manera unificada. Els llibres estan agrupats, uns per temes, els altres per idiomes, altres per zones o per criteris diferents."
Lévy proposa la creació de la noosfera, un nou espai virtual basat en els conceptes, amb un sistema semàntic de números que encara estar per inventar. O el que és el mateix, un lloc on aniria a parar tota la intel•ligència global col•lectiva, ordenat amb un llenguatge que entendríem tots i que es basaria en el significat de les paraules. Per posar un exemple, si es fes una recerca a la xarxa on es busqués la paraula "gos", apareixerien tots els documents relacionats amb el concepte gos, sigui en l'idioma que sigui, i es podrien visualitzar en un llenguatge que podria entendre tothom.
Un futur més democràtic
Lévy creu que aquest nou espai virtual permetrà una interpretació més ràpida de la memòria col•lectiva i reinvertirà en la millora del desenvolupament de l'ésser humà. També pensa que estarà operatiu a l'any 2015.
Lévy va concloure, en clau optimista, que el futur de la comunicació afectarà també, com ha passat al llarg de la història, aspectes culturals, polítics, econòmics o socials molt importants de l'ésser humà. "Ens espera un increment de la llibertat d'expressió, un accés més fàcil a la informació, la creació de noves comunitats i, en definitiva, una civilització més democràtica i més eficient en el seu desenvolupament", opina Lévy.
Tot i aquesta visió tan optimista, Lévy també va voler deixar clar que només estàvem parlant d'instruments i que la realitat és una altra. El dia a dia de les persones, els conflictes, els acords, la vida, la mort, continuarà depenent, com ha estat sempre, de la decisió final del propi ésser humà.
