La ninotaire vigatana Pilarín Bayés acaba de publicar un llibre on il·lustra les escenes més destacades de la seva vida. Al treball La meva vida (Bridge), la dibuixant repassa la seva vida a través de diverses anècdotes en format de còmic, des de la seva infantesa fins a la maduresa. Bayés ha relatat a l'ACN que quan li van encarregar el llibre s'ho va rumiar perquè, tal com ha dit, "la meva vida ha estat bastant feliç i, les vides felices, tenen poca història". Per això, a la ninotaire de Vic se li va acudir "anar-hi posant anècdotes que m'havien explicat o que havia viscut, encara no que no fossin directament meves". El llibre recull anècdotes de diferents vessants de la vida de la Pilarín, des de la professional, passant per la familiar, la política o els viatges.
Pilarín Bayés va començar a il·lustrar el llibre en un moment en què el seu marit es trobava ingressat a l'hospital. Mentre ell dormia, Bayés es posava a dibuixar i a compilar històries. "Em va ser un gran consol anar omplint pàgines", ha expressat la dibuixant, que ha relatat que va anar reunint les anècdotes "que em van venir al cap més ràpidament, segurament les més divertides".
Gairebé cada pàgina del llibre conté una anècdota il·lustrada de diferents etapes vitals de Bayés, des de la infantesa fins a la maduresa. Malgrat que la majoria d'il·lustracions són divertides, Bayés ha dit que també n'hi ha alguna de dramàtica com ara la "d'una noia que freqüentava un prostíbul molt rònec que hi havia a Vic i un dia es van desmaiar de gana". "Malgrat que estàvem a la postguerra, mai no havia vist la gana de tant a prop", ha relatat la ninotaire.
Una altra de les anècdotes que reflecteix al seu llibre és una relacionada amb el seu besavi. Bayés ha dit que, tot i que el seu besavi era català, "sempre deia que les dones no podien parlar català perquè se'ls deformava la boca". "Jo, quan era petita, sempre mirava les boques de les dones de Vic i pensava que l'home s'equivocava", ha relatat.
Bayés ha volgut dedicar aquest llibre als seus lectors: "no m'agrada dedicar els llibres però aquest cop el lector que compri el llibre tindrà un interès per saber alguna cosa de la meva vida i això li haig d'agrair particularment".
Pilarín Bayés va començar a il·lustrar el llibre en un moment en què el seu marit es trobava ingressat a l'hospital. Mentre ell dormia, Bayés es posava a dibuixar i a compilar històries. "Em va ser un gran consol anar omplint pàgines", ha expressat la dibuixant, que ha relatat que va anar reunint les anècdotes "que em van venir al cap més ràpidament, segurament les més divertides".
Gairebé cada pàgina del llibre conté una anècdota il·lustrada de diferents etapes vitals de Bayés, des de la infantesa fins a la maduresa. Malgrat que la majoria d'il·lustracions són divertides, Bayés ha dit que també n'hi ha alguna de dramàtica com ara la "d'una noia que freqüentava un prostíbul molt rònec que hi havia a Vic i un dia es van desmaiar de gana". "Malgrat que estàvem a la postguerra, mai no havia vist la gana de tant a prop", ha relatat la ninotaire.
Una altra de les anècdotes que reflecteix al seu llibre és una relacionada amb el seu besavi. Bayés ha dit que, tot i que el seu besavi era català, "sempre deia que les dones no podien parlar català perquè se'ls deformava la boca". "Jo, quan era petita, sempre mirava les boques de les dones de Vic i pensava que l'home s'equivocava", ha relatat.
Bayés ha volgut dedicar aquest llibre als seus lectors: "no m'agrada dedicar els llibres però aquest cop el lector que compri el llibre tindrà un interès per saber alguna cosa de la meva vida i això li haig d'agrair particularment".
