S'autodefineix com a cantautor profesta. Ha actuat al casal català de Copenhague. A més d'escriure i composar cançons és professor de dibuix i col•laborador a diversos mitjans de comunicació.
Què diuen les teves cançons?
No sé què diuen, en tot cas el que intento que diguin voldria que fos vigent tan ara com d'aquí a deu anys, i que no quedés una cançó tronada, anacrònica. Parlo de valors antropològics i universals encara que siguin explicats des d'un cas particular. Des del punt de vista de l'humor m'agrada explicar les misèries de l'espècie humana, en les quals m'incloc jo mateix com a exponent més clar.
No sé què diuen, en tot cas el que intento que diguin voldria que fos vigent tan ara com d'aquí a deu anys, i que no quedés una cançó tronada, anacrònica. Parlo de valors antropològics i universals encara que siguin explicats des d'un cas particular. Des del punt de vista de l'humor m'agrada explicar les misèries de l'espècie humana, en les quals m'incloc jo mateix com a exponent més clar.
L'humor t'hi ajuda?
Penso que l'humor i la ironia són com una arma de doble fil, són una pressumpta veritat, i a més, sembla que les coses són el doble de punyents.
Penso que l'humor i la ironia són com una arma de doble fil, són una pressumpta veritat, i a més, sembla que les coses són el doble de punyents.
Quines coses no passen de moda?
El progrés de la humanitat és purament tecnològic, ara i fa vint segles. Abans els utus i els tutsis regulaven la natalitat amb cops de matxet i ara amb kalashnikovs. La diferència és que el garatge de casa meva l'obro amb un botó i abans hauria hagut d'aparcar els cavalls a la cavallerissa, però som iguals de miserables, egoistes i rencorosos que fa vint segles.
El progrés de la humanitat és purament tecnològic, ara i fa vint segles. Abans els utus i els tutsis regulaven la natalitat amb cops de matxet i ara amb kalashnikovs. La diferència és que el garatge de casa meva l'obro amb un botó i abans hauria hagut d'aparcar els cavalls a la cavallerissa, però som iguals de miserables, egoistes i rencorosos que fa vint segles.
Ets pessimista?
El meu leit motiv vital ve de la teoria del xampinyó, que és créixer i ser feliç enmig de la merda; és positivar el femer, només en tenim un i ens hi hem de familiaritzar; és allò de les mosques: tantes mosques no poden estar equivocades, se les veu ben ditxaratxeres. Tot és una punyetera merda? doncs anem-nos-hi a revolcar amb gràcia.
El meu leit motiv vital ve de la teoria del xampinyó, que és créixer i ser feliç enmig de la merda; és positivar el femer, només en tenim un i ens hi hem de familiaritzar; és allò de les mosques: tantes mosques no poden estar equivocades, se les veu ben ditxaratxeres. Tot és una punyetera merda? doncs anem-nos-hi a revolcar amb gràcia.
I després què?
Trobem la felicitat. Penso que la felicitat és la intemporalitat i la inespacialitat. Això ho pots aconseguir composant una cançó, fent l'amor amb la teva dona o amb una desoneguda, provant un plat nou, llegint un llibre... M'agrada molt la definició de Kant que diu que "l'ésser humà és un ésser finit tocat per l'infinit".
Trobem la felicitat. Penso que la felicitat és la intemporalitat i la inespacialitat. Això ho pots aconseguir composant una cançó, fent l'amor amb la teva dona o amb una desoneguda, provant un plat nou, llegint un llibre... M'agrada molt la definició de Kant que diu que "l'ésser humà és un ésser finit tocat per l'infinit".
Interessant.
Aquesta infinitud ens provoca un malestar existència: som com cuques finites que ensumem alguna cosa que transcendeix això, com ara l'art. Llavors del què es tracta és de posar-nos una epidoral lúdico-festiva. Sóc un cantautor profesta, no un cantautor protesta. S'ha d'anar a aconseguir l'orgasme existencial.
Aquesta infinitud ens provoca un malestar existència: som com cuques finites que ensumem alguna cosa que transcendeix això, com ara l'art. Llavors del què es tracta és de posar-nos una epidoral lúdico-festiva. Sóc un cantautor profesta, no un cantautor protesta. S'ha d'anar a aconseguir l'orgasme existencial.
Què vas haver de trencar per sortir de l'ou?
Sóc així de fàbrica. No ha suposat cap canvi traumàtic. Parlar és equivocar-se perquè és un resum d'una veritat. És fer judicis de valors constantment. Posats a equivocar-nos em concentro més en la forma que en els continguts, al cap i a la fi el que s'aprecia més d'una poesia és la forma, el contingut està tot escrutat: l'amor, el desamor... Disfruto amb la forma i sóc al•lèrgic als dogmatismes i als axiomes.
Sóc així de fàbrica. No ha suposat cap canvi traumàtic. Parlar és equivocar-se perquè és un resum d'una veritat. És fer judicis de valors constantment. Posats a equivocar-nos em concentro més en la forma que en els continguts, al cap i a la fi el que s'aprecia més d'una poesia és la forma, el contingut està tot escrutat: l'amor, el desamor... Disfruto amb la forma i sóc al•lèrgic als dogmatismes i als axiomes.
I doncs?
Penso que el dogmatisme és sinònim d'analfabetisme és la influència de la ignorància. Quan una persona es fa forta amb una cosa, una de dos, o és curta intel•lectualment o és que li van els calers.
Penso que el dogmatisme és sinònim d'analfabetisme és la influència de la ignorància. Quan una persona es fa forta amb una cosa, una de dos, o és curta intel•lectualment o és que li van els calers.
Les ideologies van al mateix sac?
Si pensem en els polítics crec que el que fan és practicar l'art de la oratòria. Un polític no té l'obligació de dir la veritat, sinó de que la gent se'l cregui. Ell treballa d'això. Igual que la premsa ha de vendre diaris. Abans anàvem al circ a veure els lleons i ara mirem Tele 5. Tant en un lloc com a l'altre hi trobem morbositat.
Si pensem en els polítics crec que el que fan és practicar l'art de la oratòria. Un polític no té l'obligació de dir la veritat, sinó de que la gent se'l cregui. Ell treballa d'això. Igual que la premsa ha de vendre diaris. Abans anàvem al circ a veure els lleons i ara mirem Tele 5. Tant en un lloc com a l'altre hi trobem morbositat.
FATIMA ALEMANY
