El text de presentacio n'explica el següent:
L'artista extreu significat i bellesa de tot, i amb la seva intervenció reordena allò que
aparentment no té altra sortida que morir en l'oblit, el caos i la destrucció. Dóna sentit al sobrer i en fa matèria artística. A poc a poc Sarrate ha anat deixant la pintura com un simple fons, en un
segon pla, o fins i tot la deixa completament de banda en algunes obres, per centrar-se
en el collage i la creació de sentit amb la recol·lecció i el treball sobre la matèria de
rebuig, i com un mag, o un alquimista, converteix en valuós, en significatiu, allò que aplega
amb sentit del ritme, de la repetició, de la confecció de sentit cultural per sobre de
la naturalesa pictòrica. Sarrate ens mostra l'artista com a drapaire, com a generador de ritme, un
ritme de parracs, un ragtime que amb una innocència elemental regenera allò que una
societat del desperdici rebutja com a sobrer, com a superflu, com a reclam comercial o
material de transport.
aparentment no té altra sortida que morir en l'oblit, el caos i la destrucció. Dóna sentit al sobrer i en fa matèria artística. A poc a poc Sarrate ha anat deixant la pintura com un simple fons, en un
segon pla, o fins i tot la deixa completament de banda en algunes obres, per centrar-se
en el collage i la creació de sentit amb la recol·lecció i el treball sobre la matèria de
rebuig, i com un mag, o un alquimista, converteix en valuós, en significatiu, allò que aplega
amb sentit del ritme, de la repetició, de la confecció de sentit cultural per sobre de
la naturalesa pictòrica. Sarrate ens mostra l'artista com a drapaire, com a generador de ritme, un
ritme de parracs, un ragtime que amb una innocència elemental regenera allò que una
societat del desperdici rebutja com a sobrer, com a superflu, com a reclam comercial o
material de transport.
L'artista és l'alquimista d'una societat cansada, que es diu materialista, però que no
estima la matèria, que no la sap apreciar, ni respectar, ni servir-se'n assenyadament, sense que l'acumulació acabi ofegant el paisatge, fent caòtica la vida. Només l'artista treu bellesa del que la societat rebutja. Sarrate ens ensenya de mirar allò que, de tant repetitiu es fa invisible, aquelles imatges comercials, aquells envasos tan sofisticats i ara inútils, aquelles peces tan usuals a les quals no hem parat mai atenció.
estima la matèria, que no la sap apreciar, ni respectar, ni servir-se'n assenyadament, sense que l'acumulació acabi ofegant el paisatge, fent caòtica la vida. Només l'artista treu bellesa del que la societat rebutja. Sarrate ens ensenya de mirar allò que, de tant repetitiu es fa invisible, aquelles imatges comercials, aquells envasos tan sofisticats i ara inútils, aquelles peces tan usuals a les quals no hem parat mai atenció.
Ens ensenya de mirar el nostre món, la nostra societat, els nostres materials i la nostra
manera de viure, i de tot plegat, amb una mirada fresca, inquisitiva i innocent, en fa matèria de creació, en fa art i vida nova i ens ensenya de mirar la nostra realitat d'una altra manera, com si en veiéssim el revers, com si miréssim el món des de les bambolinesi en quedessin a la vista els trucs, trampes, cordes i politges, com si ens posés al descobert el mecanisme que fa la màgia i això fos encara més interessant i divertit.
manera de viure, i de tot plegat, amb una mirada fresca, inquisitiva i innocent, en fa matèria de creació, en fa art i vida nova i ens ensenya de mirar la nostra realitat d'una altra manera, com si en veiéssim el revers, com si miréssim el món des de les bambolinesi en quedessin a la vista els trucs, trampes, cordes i politges, com si ens posés al descobert el mecanisme que fa la màgia i això fos encara més interessant i divertit.
Sarrate és un artista del seu temps, que sap observar el seu temps, que treballa amb materials del seu temps i que parla a la gent del seu temps. "Recol·lecció a Miquel Bauçà" n'és la mostra més recent."
